Els metges de família podran derivar a partir del mes d’octubre directament els pacients a l’especialista, donant-los dia i hora de visita, sense haver d’esperar que siguin aquests els que decideixin sobre la prioritat i la urgència dels malalts. L’objectiu de la mesura és escurçar el temps de diagnòstic de la patologia i reduir el nombre de pacients que arriben a esperar més d’un any per aconseguir una primera visita amb el facultatiu especialista. Així ho va anunciar ahir Antoni Comín, conseller de Salut, durant la presentació del pla de xoc per reduir les llistes d’espera en intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques.
Jordi Cortada, gerent de les regions sanitàries de Lleida i Pirineu, va valorar molt positivament la mesura perquè “canviarà radicalment l’atenció al pacient i la decisió recaurà en qui coneix realment l’estat del pacient”, va apuntar. Per fer-ho possible, es transferiran 34 milions d’euros de la gestió dels hospitals als CAP.
Així mateix, el pla preveu que les diferents regions sanitàries de Catalunya gestionin més proactivament els temps d’espera per a les intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques perquè “en cap cas se superin els límits establerts per la llei, de 45 dies a sis mesos, en funció de la gravetat de la patologia”, va manifestar Cortada.
El pla també preveu portar a terme 20.000 intervencions quirúrgiques més a l’any als hospitals catalans, que permetrien reduir en un 10% les persones que esperen a ser operades, així com realitzar 30.000 proves diagnòstiques anuals més, que reduirien a la meitat el temps per aquest concepte. No obstant, per assolir aquests objectius és necessari aprovar els nous pressupostos del 2016, que inclouen una partida addicional de 100 milions d’euros.
“Amb una pròrroga dels actuals no podrem millorar les demores, no tenim marge de maniobra”, va subratllar Comín. La transparència és un altre eix del pla de millora de les llistes d’espera. Els ciutadans podran consultar-les al portal La Meva Salut.
La pròtesi de genoll, xacra de les operacions
El temps d’espera mitjà dels pacients de la regió sanitària de Lleida intervinguts quirúrgicament d’una pròtesi de genoll va ser de 241 dies el desembre del 2015, malgrat que el temps d’espera garantit per llei és d’un màxim de sis mesos (180 dies).
En el cas de la regió de l’Alt Pirineu, es va situar en 96 dies. El delegat de Salut de Lleida, Jordi Cortada, ho va atribuir al fet que aquesta cirurgia requereix moltes hores de quiròfan i temps de reanimació.
Pel que fa als procediments de cataractes, el temps d’espera mitjà va ser de 77 dies (a l’Alt Pirineu, 84), i en les de pròtesi de maluc va ser de 128 dies (reduït a 95 a la regió pirinenca).
El temps garantit per llei de les intervencions oncològiques és de 45 dies o 60, segons el tipus de càncer. No obstant, cap de les cirurgies oncològiques realitzades a les regions sanitàries del pla i del Pirineu va superar aquests límits. Les operacions de càncer d’estómac, sistema limfàtic i d’òrgans reproductius van registrar un només dia d’espera. En el cas de la de bufeta, va ser de 43 dies de mitjana.
Val a destacar que el maig passat el Parlament va aprovar un decret que va eliminar els temps garantits en onze intervencions per convertir-los en esperes de referència.
Arran d’aquesta normativa, les úniques operacions garantides pels temps d’espera són les oncològiques, les de genoll, les de cataractes i les operacions de maluc. Al conjunt de les llistes d’espera quirúrgica a Catalunya, el desembre de l’any 2015 un total de 153.103 persones estaven esperant per ser operades als hospitals públics, un 4,3% menys que l’any passat.
Així mateix, més de 117.000 catalans s’esperaven per a una prova mèdica (un 15% més que el 2014).
Protesta per paralitzar el model d’ambulàncies
La Plataforma Marea Blanca de Lleida convoca una cadena humà demà a les 18.00 hores a Ricard Viñes per exigir a Salut que paralitzi el nou model d’ambulàncies a Lleida, en vigor des del mes de novembre passat, i que provoca la pèrdua d’una de les dos UCI mòbils al Segrià.
Durant l’acte, també entregaran a Salut les més de 7.000 firmes que han recollit contra el model d’emergències mèdiques.
D’altra banda, aquest dijous, 7 d’abril, se celebrarà a Barcelona una marxa de protesta contra el reial decret que regula la prescripció infermera i limita la capacitat prescriptora i de treball d’aquests professionals.
