Cultura

El Morera buscarà obres que van marcar La Petite Galerie

El Morera buscarà obres que van marcar La Petite Galerie

El fons del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida busca obres que van estar vinculades a La Petit Galerie per ampliar el seu fons en els propers mesos, amb motiu del 50 aniversari de l’espai de l’Alliance Française. Les adquisicions aniran contruint el nou relat de les col·leccions del Museu d’Art de Lleida, que preveuen inaugurar-se el 2020 amb la definitiva seu a la rambla Ferran. Paral·lelament, l’acte principal de l’efemèride seran unes jornades divulgatives el 25 d’octubre, amb les quals la regidoria de Cultura de Lleida i el Museu Jaume Morera pretenen donar a conèixer aquest espai i la seua influència en la vida artística lleidatana del segle XX.

Així ho van expressar ahir Jesús Navarro, director del museu, i Montse Parra, edil de Cultura de la Paeria, en la presentació de l’efemèride que tindrà lloc de l’octubre al novembre. El 25 d’octubre també tindrà lloc una taula redona que permetrà conèixer el dia a dia de l’entitat. Hi participaran Maria Josep Balsach, professora de la Universitat de Girona i companya d’Àngel Jové, un dels directors de La Petite Galerie; Mary Coma, companya d’Albert Coma Estadella i portaveu del seu llegat, i l’artista Frederic Amat, moderats per Alex Mitrani, doctor en història de l’art. En el marc de la mostra Inventari general, el Museu Morera presentarà les obres del seu fons que van estar vinculades amb la galeria. D’aquesta manera, es mostraran, d’octubre a gener, gairebé cinquanta treballs d’Àngel Jové, Leandre Cristòfol, Ton Sirera, Josep Iglesias del Marquet i d’altres artistes lleidatans de l’època.

Un referent de l’art i la llibertat

La Petite Galerie, fundada per la secció local de l’Alliance Française, va ser un espai liberal i artístic, en el qual es podia disfrutar dels llibres prohibits durant el final del franquisme i de l’art avantguardista de l’època. De fet, el seu principal valor va ser ser un dels primers centres espanyols i el primer català a mostrar l’art contemporani de la seua època. En vuit anys d’activitat (1968-1976), Jaume Magre va ser el seu director i la seua programació va anar a càrrec dels artistes Àngel Jové, primer, i Albert Coma Estadella a partir del 1970.

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

65 anys de presó per a un home acusat d’agredir sexualment les seves tres nebodes menors a Lleida

Tribunals

També t’interessarà

Pilar Bosch, Estefania Rufach i Rosa Mesalles presenten la programació dels Premis Literaris 2026
Cultura

La setmana dels Premis Literaris homenatjarà Vallverdú, Pàmies i Lorca

Laura Quintana · 28 oct. 2026
‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema
Cultura

‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema

Maria del Val · 26 oct. 2026
Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània
Cultura

Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània

Vanesa Ortega · 22 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.