Com a conseqüència de la pandèmia del Covid-19, des del passat 16 de març el Museu d’Art Jaume Morera està tancat al públic, i totes les treballadores i treballadors som a casa, teletreballant, seguin amb el dia a dia del museu des del confinament. On? A la nostra web www.mmorera.paeria.cat, a l’enllaç El Morera a casa perquè, com diu el text d’introducció “al Museu estem convençuts que l’art pot ser rellevant per a les persones, que pot ajudar-nos en tot moment a canalitzar emocions i pensaments i eixamplar els nostres horitzons, una dimensió especialment adequada en els moments que estem vivint”.
Avui no podem obrir amb normalitat les portes de casa nostra, de casa vostra, però sí que podem seguir arribant a tots els públics per a que, trencant les barreres del confinament, puguin continuar gaudint de l’art, del seu patrimoni, dels continguts, iniciatives artístiques i materials que el Museu ofereix. Tot un seguit d’iniciatives que ens permeten seguir desenvolupant una de les funcions que ens defineix com a ens museístic: la difusió de la figura i l’obra d’alguns dels creadors més importants que composen les nostres col·leccions.
A El Morera a casa trobareu les “Exposicions virtuals a Google Art Project”, més de 45.000 objectes disponibles, entre ells els que pertanyen a les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, organitzats en tres mostres virtuals: «Encontres amb la col·lecció», «Art i viatge» i «Tresors».
També accedireu a la sèrie “Confinaments” tot un seguit de relats sobre el confinament històric que al llarg de la seva vida varen patir alguns dels creadors més importants de la plàstica i les arts lleidatanes, com ara Xavier Gosé, Antoni Garcia Lamolla, Leandre Cristòfol o Màrius Torres (aquest darrer des de l’òptica creativa del gran Àngel Jové). En aquest sentit, posem a disposició dels i les professionals de l’ensenyament, i de les famílies que ho desitgin, tot un seguit de material educatiu que el Departament d’Educació del Museu ha anat desenvolupant des de casa, vinculat als artistes de la sèrie “Confinaments”. Una gran abraçada a la companya Txell Bosch, esforç i inventiva vocacionals per ajudar-nos a suportar millor els dies de confinament.
I aquí seguim, tancats. I no som els únics. El món de la cultura en general ha estat dels primers en entrar i serà dels darrers en sortir, si se’n surt. La situació es greu. I no per nosaltres, el personal laboral o funcionari que depèn directament de les administracions públiques, sinó per totes aquelles persones contractades, guies, educadores i educadors, dinamitzadors culturals, vigilants. I per tot el sector en general, artistes, actors i actrius, músics, tècnics, assistents, gestors culturals. Els dies que vindran auguren un progressiu retorn a una normalitat que ja mai més serà normal. Permeteu-me, des d’aquí, reivindicar la cultura. Avui, més que mai, la gran oblidada. Museus, teatres, llibreries, biblioteques, sales de concerts, circs, cinemes. El carrer com el gran espectacle.
Potser aquesta excepcionalitat pot servir per alguna cosa. Potser igual que hem desballestat la sanitat ens n’adonem que també ho hem fet amb la cultura. Potser ara és el moment per a repensar-la, reconstruir-la com el que veritablement és, un servei públic essencial. Perquè si les administracions, totes, no hi fiquen remei, la seva ruïna serà la nostra i, definitivament, la de tantes i tantes generacions futures.
