En tot just un mes i mig, el Museu de Lleida ha vist augmentar la seua col·lecció amb una trentena d’obres de valor històric i artístic excepcional: un calvari romànic, cinc taules gòtiques i 24 peces de ceràmica del XVII. Compres de la Generalitat i dipòsits del MNAC per impulsar l’activitat del Museu al marge del litigi de l’art amb Aragó.
El primer pas es va fer al desembre, amb l’aprovació de la nova categoria d’Interès Nacional per al Museu de Lleida; per cert, també recorreguda davant dels tribunals pels bisbats de Barbastre i Osca. I aquest any, en tot just un mes i mig des de finals de gener, la col·lecció del Museu s’ha vist enriquida amb una trentena de noves i excepcionals obres d’art: una col·lecció de vint-i-quatre peces de ceràmica lleidatana del segle XVII, adquirides per la Generalitat a un col·leccionista per uns 90.000 euros i que pot visitar-se a l’Espai 0 des de finals de gener; i un calvari romànic del segle XII-XIII de Tragó de Noguera i cinc taules gòtiques del XV, del retaule major de l’antiga església de Sant Joan de Lleida, en un dipòsit procedent del MNAC, que poden visitar-se en l’exposició permanent des del passat 3 de març. Aquell dia d’estrena, el Museu també va aprofitar per incloure a l’exposició permanent l’arqueta amatòria de les Avellanes, adquirida per la Generalitat en una subhasta el 2015 per 11.000 euros. La peça, del segle XV, va ser presentada a Lleida a finals del 2015 i es va exhibir a penes durant unes setmanes a l’espera de la seua ubicació definitiva al Museu.
El conseller de Cultura va assegurar que, en el cas del dipòsit del MNAC, serà el primer de pròximes trameses d’obres d’acord amb “la predisposició total i absoluta de la conselleria a continuar col·laborant amb més cessions d’art”. L’objectiu: que la vida i l’activitat del Museu creixi al marge dels avatars judicials.
D’autor anònim i datat entre l’últim quart del segle XII i el primer del segle XIII, s’ha considerat històricament com a procedent de Tragó de Noguera, al municipi d’Os de Balaguer, encara que recents estudis no descarten tampoc que el seu origen es trobi a la Val d’Aran, ja que la peça és estilísticament molt similar a una creu de l’església de Cap d’Aran. El calvari va ser adquirit el 1912, en època de l’antic Museu de Belles Arts de Barcelona.
