Inclosa en la celebració de l’Any Joan Oró, mostra obres inèdites, cedides per la Fundació Joan Oró, a més d’un conjunt de gravats del fons Gelonch Viladegut
El Museu de Lleida presentà el passat 3 d’octubre la mostra “Art i Ciència. Salvador Dalí – Joan Oró”, ubicada a l’espai del Cor, mostra pintures, gravats, fotografies, llibres i altres documents, a més d’un fragment de la pel·lícula “Dimensió Dalí”. La mostra, comissariada pel crític d’art Josep Miquel Garcia, es podrà visitar fins al 14 de gener de 2024.
L’exposició parla, d’una banda, de la relació que van mantenir durant anys el científic lleidatà Joan Oró i l’artista Salvador Dalí, i d’una altra, d’un conjunt d’artistes que s’aproximen a la ciència a través de l’art.
El vincle entre Oró i Dalí ja es coneixia, però la consulta del fons de l’arxiu personal del científic, facilitada pels seus hereus, ha permès construir un discurs innovador sobre aquesta relació, mitjançant obres, fotografies, llibres i altres documents. La Fundació Joan Oró ha cedit materials del seu arxiu familiar, inclosos alguns originals mai abans exposats, de les obres que Dalí va dedicar personalment a Joan Oró.
Salvador Dalí es va començar a aproximar a la ciència arran de l’efecte que li va produir la notícia de l’esclat de la bomba atòmica, i va seguir interessant-se en temes com la divina proporció, la mística nuclear o les descobertes entorn de l’ADN. A Nova York coneix Joan Oró, que li proporciona llibres i articles sobre temes científics, mentre a canvi, Dalí il·lustra diverses iniciatives del científic lleidatà, que es presenten per primera vegada aplegades en aquesta mostra.
El vincle Oró – Dalí va perdurar al llarg dels anys, arribant a col·laborar en diverses ocasions. El punt final el trobem al recordatori del funeral de Joan Oró, on es reproduïa, a la coberta, l’obra daliniana “L’escala de Jacob”, com un vincle entre el cel i la terra.
L’altra part de l’exposició aplega un conjunt de gravats, pertanyents al fons Gelonch Viladegut, d’artistes que s’aproximen a la ciència a través de l’art. D’una banda, es parla d’art axiomàtic, o quan les teories de la interacció dels colors i les formes desenvolupen un art analític al segle XX. I d’una altra banda, es parla d’Intuïció i Ciència, o quan les lectures científiques fonamenten noves aproximacions artístiques sobre el temps i la matèria.
