El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, han presentat aquest dijous la recepció de dues taules gòtiques del Mestre de Vielha, adquirides per la Diputació per un valor de 70.000 €, i cedides al Museu de Lleida de forma permanent, i que restaran exposades a les sales del gòtic del propi Museu. L’acte ha comptat també amb la presència de l’antiquari i familiar dels antics propietaris de l’obra, Enric Ribé; del director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, i del president dels Amics de la Seu Vella de Lleida, Joan Ramón González.
Durant la seva intervenció, Joan Talarn ha destacat el compromís i disposició de la institució provincial en “adquirir obres que se’ns diguin que són necessàries per explicar una part de la història de les nostres terres, sempre que el propi Museu acrediti la seva vàlua, preu de mercat assequible i autenticitat”.
Talarn ha fet referència al fet que “un dels objectius del Museu de Lleida, plenament compatit per la Diputació de Lleida, és recuperar tots aquells béns procedents del territori lleidatà que circulin dins del comerç privat per posar-los a disposició i al gaudi públic”. Per això, ha afegit que “les dues peces que avui us presentem, al marge de la seva vàlua artística pròpia, també ens serveixen per a donar un missatge clar sobre el sentit d’aquest Museu de Lleida, ja que completem la part del Museu dedicada als quatre pintors que treballaren entre Catalunya i Aragó a la segona meitat del segle XV”.
El president de la Diputació ha finalitzat manifestant-se novament a favor de la defensa de la unitat i la legitimitat de la col·lecció del Museu de Lleida, i recordant les 42 peces que” originàries de parròquies de la Franja de Ponent, formaven part de l’exposició permanent de la institució que explica una història secular compartida” i que per decisió judicial van viatjar cap a l’Aragó.
DESTAQUEM
Amb la incorporació d’aquestes dues taules a l’exposició permanent del museu es completa la part dedicada als quatre pintors que treballen entre Catalunya i Aragó a la segona meitat del segle XV: Pere Garcia de Benavarri i els seus deixebles, Pere Espallargues, el Mestre de Vielha i, finalment, Jaume Ferrer II. Aquesta adquisició i dipòsit per part de la Diputació de Lleida s’emmarca plenament en la política d’adquisicions del Museu de Lleida, que persegueix potenciar l’ingrés d’obres relacionades amb un dels grans capítols artístics del territori: els pintors gòtics que treballen indistintament en terres de Lleida i Aragó, unides històricament durant segles.
Les dues taules corresponen a dos carrers de retaule, on es representen l’Anunciació, a la part superior, i els sants Fabià i Sebastià, a l’inferior. Aquests dos sants acostumen a representar-se sempre de forma conjunta, i hi ha diversos exemples, com el de les taules procedents del monestir de Sixena pintades per Miguel Ximénez, originari de Castella però format a Saragossa, i que des de la remodelació de les sales del gòtic de l’any 2021 s’exposen al Museu de Lleida, cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Els dos carrers haurien format part d’un retaule més gran. Tenint en compte que l’escena de l’Anunciació s’ha de veure conjuntament, sense cap element entremig que trenqui l’escena, el conjunt podria haver estar format per un mínim cinc carrers, i aquests dos que presentem formarien part d’una banda lateral. Segurament també hi hauria hagut una predel·la, que tancaria el conjunt per la part inferior.
L’autoria de les taules s’ha atribuït al Mestre de Vielha, per les característiques estilístiques que hi apareixen. Segons la historiografia, el Mestre de Vielha es podria tractar, també, de Bartomeu Garcia, fill de Pere Garcia de Benavarri, el pintor més destacat que trobem treballant entre Catalunya i Aragó, i documentat entre 1445 i 1485 en ciutats com Saragossa i Barcelona. Els trets que el distingeixen d’altres autors de l’època, deixebles també de Pere Garcia de Benavarri, serien “la línia vermella de la part baixa del globus ocular i les dues línies negres que marquen la separació entre els llavis de la boca, omnipresents en els seus treballs, segons especifica Alberto Velasco a la monografia dedicada a aquest pintor, “El Mestre de Vielha: un pintor del tardogòtic entre Catalunya i Aragó” (Edicions de la Universitat de Lleida, 2006). El Museu de Lleida compta amb una altra obra del Mestre de Vielha, Sant Pere i Calvari, procedent de l’església de Nostra Senyora dels Dolors de Peralta de Alcofea, que des de les obres a les sales del gòtic es troba a les reserves del museu.
