El retaule de Sant Bartomeu, obra de Pere Espallargues i procedent de l’església de Sant Martí de Capella, a la Franja, s’incorpora als fons del Museu de Lleida gràcies al dipòsit del seu propietari, Tatxo Benet, conscient de la transcendència històricoartística d’aquesta obra i de la importància que té per al museu a l’hora de completar el seu discurs sobre la història de la Franja. L’obra es troba en bon estat de conservació i ha pervingut íntegra, cosa força excepcional. La Generalitat de Catalunya l’ha inclòs al Catàleg del Patrimoni Cultural i l’ha declaratinexportable. El retaule s’exposarà a l’Espai 0 fins a finals de setembre.
L’ingrés d’aquesta obra a les col·leccions del Museu de Lleida s’emmarca en els esforços que es fan des de la institució per combinar la política d’adquisicions públiques i el mecenatge privat a l’hora d’incrementar la qualitat dels fons actuals, però també demostra el compromís del mecenes amb el territori, la seva gent i el país. La incorporació d’aquesta obra s’emmarca plenament en la política d’adquisicions del Museu de Lleida, que persegueix potenciar l’ingrés d’obres relacionades amb un dels grans capítols artístics del territori lleidatà i franjolí, el de la pintura sobre taula del segle XV.
Es tracta d’un retaule força conegut en la historiografia i s’atribueix a Pere Espallargues, un artista documentat entre 1490 i 1495. Ho certifica l’anàlisi de l’estil, el qual entronca de forma concloent amb la manera de fer del pintor i amb la resta d’obres que se li atribueixen. Pere Espallargues, al costat de Pere Garcia de Benavarri i el Mestre de Vielha conformen el triumvirat més destacat de la pintura de finals del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. Se sap que va executar un retaule per al Monestir de Sixena, del qual es conserven alguns compartiments al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’estat de conservació del retaule és bo. Rostres, mans i policromia en general deixen veure perfectament l’estil original de l’autor. El conjunt conserva, fins i tot, el guardapols i l’obra de fusteria original: cresteria de traceria calada del compartiment principal, pinacles de separació dels carrers, pinacles i remats de traceria dels compartiments de la predel·la. Per la documentació existent, els especialistes creuen que el retaule va tenir dos intervencions de restauració separades en el temps.
L’obra és de gran interès per al Museu de Lleida, ja que Espallargues és un artista escassament representat a les col·leccions del museu. Aquest retaule aconsegueix complementar el discurs que actualment s’ofereix en un dels àmbits del museu, dedicat a l’obra de Pere Garcia de Benavarri i els seus col·laboradors d’època tardogòtica.
