El poder de la feminitat, la migració, els orígens, les denúncies de les injustícies socials o els rituals màgics i les tradicions de les cultures prehispàniques americanes… Collages, instal·lacions amb fibres vegetals, llana, fustes… Són alguns dels al·licients per endinsar-se en l’exposició Trànsits de Naualli, de Marta Palau (Albesa, 1934), que des d’ahir i fins al 4 d’octubre podrà visitar-se al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Prenent com a fil conductor Naualli, que en la llengua dels antics asteques remet a accepcions com «dona protectora», «fetillera» o «dona de visió o poder», el Morera ofereix una impactant exposició amb gairebé una vintena d’instal·lacions entre les quals destaquen els 250 peus de ceràmica de Nòmades II (que ja va poder veure’s el 2002 quan la UdL va investir honoris causa l’exili català a Mèxic), Cuatro atados de trece, que denuncia les morts a Ciutat Juárez a través de xarxes amb calaveres de guix que recorden les dones assassinades en aquesta ciutat de Mèxic o Doble muro, que simbolitza «els assassinats i el que passa al doble mur que els americans van construir a Tijuana».
Palau es va traslladar amb sis anys a Mèxic com a refugiada de la Guerra Civil espanyola. Allà s’ha convertit en una de les seues creadores més representatives, no en va, entre les seues distincions hi ha el Premi Nacional de Ciències i Arts de Mèxic.
Malgrat l’exili no ha abandonat les seues arrels, ja que va viatjar a Barcelona per especialitzar-se en tapís, on va ser deixebla de Josep Grau-Garriga.
De fet, la filla de l’artista, Marta Gassol Palau, que es va confessar «commocionada de poder mostrar l’obra de la meua mare a la seua terra natal», va afirmar ahir que havia viatjat amb freqüència a Lleida per visitar la família. Per la seua part, tant l’edil de Cultura, Montse Parra, com el fins ara director del Museu Morera, Jesús Navarro, van destacar la qualitat de l’obra de Palau, la trajectòria de la qual el centre ha seguit amb especial atenció.
