Les obres de reforma i adequació de l’edifici de l’Antiga Audiència com a seu definitiva del Museu d’Art de Lleida, actual Museu Morera, s’enllestiran entre el 2022 i 2023, segons ha explicat aquest dimecres l’alcalde Miquel Pueyo, durant una visita als treballs. La previsió de la Paeria és que durant el 2021 s’assoleixi el 70% de l’execució de les obres, cosa que permetrà mantenir la subvenció de gairebé 2 milions d’euros dels fons europeus Feder per al finançament de l’equipament. Els treballs compten amb un pressupost d’uns 5 milions d’euros, després que es modifiqués el projecte inicial per incorporar-hi la integració de les restes de les adoberies medievals que es van localitzar al subsòl de l’edifici.
L’alcalde Pueyo ha visitat aquest dimecres les obres del futur Museu d’Art de Lleida, acompanyat pel tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, i pel tinent d’alcalde i regidor Cultura, Jaume Rutllant. L’alcalde de Lleida ha explicat aquesta és una «oportunitat històrica per a Lleida» perquè «fa un segle que el Museu Morera busca seu i, tot i que podien haver-hi altres ubicacions, aquest –l’Antiga Audiència- és un bon espai ja que permetrà recuperar una part de la història de la ciutat». A la vegada, ha remarcat que l’actuació contribuirà a «donar un impuls a la renovació de la rambla Ferran i del barri de Noguerola».
Miquel Pueyo també ha dit que, si els treballs segueixen dins els terminis previstos, a finals del 2021 estaran enllestits el 70% dels treballs i, d’aquesta manera, no es perdran els prop de 2 milions d’euros de la subvenció provinent dels fons europeus Feder. En aquest sentit, Postius ha explicat que la paralització dels terminis administratius arran de l’estat d’alarma decretat per la covid-19 va permetre a la Paeria aconseguir pròrrogues en els terminis per arribar al 70% de les obres i, d’aquesta manera, la previsió és que es puguin acabar complint a finals de l’any vinent. La previsió és que les obres s’enllesteixin cap a finals del 2022 o bé durant el 2023.
El tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme ha assenyalat que «les obres no es van arribar a aturar del tot i es va continuar treballant amb menor intensitat, duent a terme prospeccions arqueològiques» i «només es van aturar durant els quinze dies de confinament total i absolut». Tot i això, les empreses adjudicatàries van paralitzar uns mesos els treballs a l’espera que s’atengués la compensació que reclamaven per fer front a les despeses sobrevingudes per l’aparició de les antigues adoberies.
Les obres del nou Museu d’Art de Lleida es van adjudicar a la UTE integrada per Arnó, Sorigué i Romero Polo per 4.470.950 euros, finançats per l’Ajuntament de Lleida, la Generalitat, la Diputació de Lleida, la Unió Europea (fons Feder) i el Ministeri de Foment (1,5% cultural). En el decurs dels treballs, es van localitzar al subsòl de l’edifici restes de les antigues adoberies medievals. Això va portar a les empreses adjudicatàries a reclamar un increment del pressupost inicial per cobrir el sobrecost derivat de l’aparició d’aquestes restes.
L’Ajuntament de Lleida va aprovar al març el projecte tècnic modificat de les obres que incorporava la preservació de les antigues adoberies medievals de la ciutat i del seu sistema hidràulic. El nou projecte es va adjudicar al juliol a la mateixa Unió Temporal d’Empreses (UTE), per un import addicional de 525.454,66 euros (IVA inclòs). Aquest tràmit, sumats a la pròrroga del termini d’execució dels ajuts dels fons Feder, permeten garantir la continuïtat de les obres d’aquest projecte emblemàtic per a la ciutat de Lleida.
Amb el projecte modificat es pretén posar en valor les antigues adoberies medievals i integrar-les amb els espais del Museu. Per dotar de centralitat aquests nous espais, es va reorganitzar el programa de necessitats de la crugia posterior de la planta baixa a partir de la recuperació del nivell del substrat arqueològic medieval i de la reordenació de les àrees de magatzem i recepció de béns culturals i d’accés a les comunicacions verticals de l’edifici. Així mateix, El futur equipament tindrà una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible. Totes les sales d’exposicions (en la 1a, 2a, i 3a planta) comparteixen el mateix disseny i es podran reconfigurar permanentment.
Més de 100 anys d’història
El Museu d’Art de Lleida és una de les pinacoteques d’art modern i contemporani més antigues del país. Va obrir portes un 11 de maig del 1917 a l’antic mercat de Sant Lluís i, al llarg dels més de 100 anys d’història, ha estat ubicat en diferents seus, la segona planta de l’antic Hospital de Santa Maria (l’actual IEI), el convent del Roser i a l’edifici del Casino. El Museu es va anomenar Jaume Morera a partir del 1925 després d’una nova donació d’obra d’aquest paisatgista lleidatà que va ser-ne, a més, un dels seus primers impulsors.
L’art modern i contemporani a Lleida
La col·lecció de l’actual Museu d’Art Jaume Morera inclou prop de 4.500 obres i està especialitzada en art modern i contemporani, amb un pes important dels creadors lleidatans. En aquest sentit, compta amb la col·lecció més gran a escala internacional de Xavier Gosé (289 dibuixos, pintures, il·lustracions i material divers). Cal destacar també el fons de Leandre Cristòfol, un dels escultors més rellevants de l’art espanyol del segle XX -més de 190 escultures, relleus i altres- juntament amb obres dels seus companys de l’avantguarda dels anys trenta a Lleida, Lamolla, Viola i Crous.
El museu també posseeix pintures dels grans noms de la plàstica lleidatana del primer terç del segle XX (Morera, Gili i Roig, Viladrich, Samarra, etc.), dels artistes vinculats amb la irrupció de l’abstracció pictòrica a Lleida a la dècada dels 50, dels autors vinculats a la Petite Galerie de l’Aliança Francesa i, finalment, els nous valors de la plàstica lleidatana dels anys vuitanta i noranta.
