Les obres del nou espai, a la Rambla Ferran, que acollirà la seu definitiva de l’actual Museu Morera avancen «a bon ritme» i seguint el calendari previst, tal com ha explicat el tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, durant la visita que s’ha fet aquest dimecres, després de més d’un any de l’última. «És meravellós que es compleixin els terminis i que aquest Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida pugui ser una realitat al 2023, perquè és un projecte llargament esperat», ha celebrat el seu director, Jesús Navarro, que reconeix que amb el trasllat l’equipament estarà tancat «un temps» al públic. Tot i això, afegeix que es treballarà perquè sigui «el més curt possible».
«Fa molts anys que treballem per aconseguir una seu definitiva per un museu centenari que no havia disposat de seu fixa», ha explicat Navarro, i per això reconeix que és «meravellós» que les obres avancin.
Tot i les complicacions, amb la pandèmia i una aturada de les obres pel mig que van fer perillar els fons europeus, ja s’ha executat el 70% de l’obra. Postius espera que els treballs estiguin acabats la tardor del 2022, «tot i els mals auguris que posaven en dubte que ho poguéssim tirar endavant», assenyala.
L’arquitecte municipal, Jaume Terés, per la seva banda, que s’ha encarregat de les explicacions tècniques durant la visita a l’obra, ha explicat que les adoberies que s’han trobat al nou espai s’han fusionat amb els espais contemporanis d’acord amb la funcionalitat i el concepte del nou Museu. «És un procés complex d’entendre, valorar, interpretar i reconèixer els elements estructuradors del lloc com a elements determinants i configuradors del projecte», ha reconegut.
En aquest mateix sentit s’ha pronunciat l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que ha destacat que les adoberies suposen una «complicació» de l’obra però que també són, ha afegit, una «plusvàlua» per a l’espai. EL paer en cap també ha posat de relleu que «hi ha una combinació excepcional entre les estructures de les adoberies medievals, la pell de l’edifici del segle XIX, les obres de l’Audiència construïda damunt i per tant s’ha de fer una feina quirúrgica perquè s’està conservant l’espai, fer-lo visible, per plantejar més endavant la seva museïtzació».
