El lleidatà Antoni Tolmos és pianista, compositor, músic, doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, professor d’Educació Musical a la Universitat de Lleida però per sobre de tot, comunicador. Així es defineix en el seu primer llibre: ‘Tu mejor escenario. 12 claves para actuar en público y en la vida’ de l’editorial Milenio, que acaba de sortir a la llum i en què mostra la seva faceta de ‘coach’ especialitzat en rendiment artístic. Aquest vessant, per a molts desconeguda i volgudament discreta, l’ha portat a mentorejar artistes de la talla de Mariona Escoda, la que fou la guanyadora de la primera edició del concurs de TV3 ‘Eufòria’, a qui ha acompanyat des de l’any 2016.
Sostenir l’èxit i el fracàs, buscar l’emoció volguda damunt d’un escenari, gestionar el pànic escènic, reduir les interferències externes i conèixer les fases de l’aprenentatge per aconseguir el màxim rendiment artístic són algunes de les descobertes que ens proposa el llibre.
En escena, la por és la paraula que associem al baix rendiment. Per això, l’expressió de ‘por o pànic escènic’. Segons Tolmos, combatre el pànic escènic requereix conèixer les quatre fases de l’aprenentatge. Incompetència inconscient, incompetència conscient, competència conscient i la competència inconscient o estat de ‘flow”’ Per al coach, “Aquesta és la fase que es produeix quan estem fent alguna cosa sense pensar que ho estem fent. Només quan s’arriba a aquest estat quan l’artista canta, toca o interpreta com si no fes res, allí, en l’excel·lència, desapareix el pànic escènic. Aquest és el millor escenari i aquest cas és extrapolable fora de l’àmbit artístic”, explica al seu llibre.
El coach dedica el final de cada capítol a una audició d’una peça musical pròpia i n’explica el context en què fou interpretada o composada, que té a veure amb el concepte explicat.
Un altre dels temes que aborda és l’alta sensibilitat: “ser emocionalment sensible és una qualitat imprescindible per a aquelles persones que portin a terme una activitat dirigida a altres persones. El problema no són les emocions, que són alhora inevitables i imprescindibles, el que cal és saber gestionar-les”. L’artista viu d’emocionar i són moltes les emocions que pot provocar amb el seu treball i també hi ha trucs per facilitar-ho.
El músic es refereix també a la necessitat de detectar i desplegar les habilitats toves, un ensenyament no acadèmic que ha de completar la formació de l’artista. Es tracta d’habilitats com l’empatia, la positivitat, la disciplina… són la clau per tenir èxit en les habilitats dures: ser un bon artista no és suficient.
