Una producció pròpia del grup Ensemble Brudieu ha servit per inaugurar aquest divendres la desena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). D’aquesta manera, la composició del Rèquiem creat pel mestre de capella Joan Brudieu ha tornat 500 anys després a la catedral de la Seu d’Urgell a través del concert ‘Officium Defunctorum Urgellensis’. Es tracta d’un treball encarregat als musicòlegs Màrius Bernadó i Bernat Cabré, que han partit de la feina que ha fet la Universitat de Lleida en matèria de recuperació patrimonial. Fins al 22 d’agost, en el marc del FeMAP s’han programat 48 concerts a 33 municipis, la majoria dels quals corresponen a artistes del cartell de l’any passat, que es va haver de cancel·lar per la covid-19.
La Missa de Difunts de Joan Brudieu, l’original de la qual es troba a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, és la protagonista d’aquesta producció, pensada inicialment per a estrenar-se l’any passat quan es complia el cinquè centenari del naixement del compositor. El repertori del concert inaugural s’ha completat amb peces estudiades conjuntament amb el director Josep Cabré i de diferents fonts litúrgiques procedents del Bisbat d’Urgell i coetànies de l’obra de Brudieu. A banda de la capital alturgellenca, l’actuació es podrà veure aquest cap de setmana a Pesillà de la Ribera (Rosselló) i Puigcerdà.
Prèviament al concert, la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha dit que el fet que el FeMAP hagi arribat a la desena edició és una fita de la qual cal sentir-se «orgullosos». Respecte a la posada en valor de la figura de Brudieu, ha assegurat que permet «viure la cultura en una dimensió sinestèsica global». Mentre, el director de música de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), Xavier Cester, ha explicat que creu que les efemèrides suposen una «oportunitat» per fixar l’atenció en qüestions patrimonials que havien quedat «aparcades» i ha destacat la tasca de recuperació i difusió del patrimoni que fa el festival.
Per la seva banda, l’alcalde de la capital alturgellenca, Jordi Fàbrega, ha detallat que a la ciutat hi ha un passeig i un institut que porten el nom del compositor i ha remarcat: «Joan Brudieu és La Seu, La Seu és Joan Brudieu». A més, ha volgut fer èmfasi en la recuperació del certamen després de l’aturada de l’any passat per la pandèmia i ha destacat que el festival «uneix i cohesiona tot el Pirineu» de la mà, ha continuat, de la música, la cultura, el patrimoni i el turisme. Finalment, ha afirmat que l’esdeveniment ha aconseguit situar-se entre els més rellevants d’Europa dedicats a la música antiga.
El festival es desenvolupa arreu de la serralada pirinenca, incloent dues incursions a Andorra i la Catalunya del Nord. En total hi ha 20 programes musicals diferents i 150 músics participants. Mentre, de la trentena llarga de municipis que suma el festival, enguany n’hi ha dos d’habituals que no hi són per temor davant la situació sanitària. En canvi, s’hi sumen els de Tiurana (Noguera), La Vansa i Fórnols (Alt Urgell) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
L’edició d’enguany busca la qualitat dels conjunts i solistes de música antiga locals. En destaca la Capella Cracoviensis (a la Seu, Tremp i Ripoll), el Cor Jove Nacional de Catalunya (a Tremp i Berga), la Capella de Ministreres (a Estamariu i Llanars), el València Baryton Project (a La Seu d’Urgell, Puigcerdà i Bossòst) o l’Anaïs Oliveras & Ensemble la Clementina ( a Organyà, Cornellana i Sort).
El FeMAP no només se centra en la música i a apropar els artistes de diversos països d’Europa al Pirineu, sinó que també aposta pel patrimoni local i la natura pirinenca oferint vistes guiades, degustacions o activitats culturals incloses en el preu de l’entrada. Un altre àmbit del certamen és el FeMAP social, que acosta la música antiga a les persones més vulnerables. D’altra banda, també s’ofereixen paquets turístics que combinen les entrades dels diferents concerts del festival amb allotjament.
