El servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) ha impulsat un nou dispositiu de proximitat per atendre els pacients amb trastorn mental sever d’alta complexitat, en un model estructurat i articulat per poder coordinar tots els equips implicats amb el pacient i el seu entorn més proper. Es tracta del Programa de Serveis Individualitzat (PSI), que té per objectiu disminuir l’atenció en l’àmbit hospitalari i oferir un servei de proximitat, amb intervencions que es duen a terme en l’entorn familiar i social de la persona atesa. Actualment es beneficien d’aquest programa un total de 262 pacients a la Regió Sanitària de Lleida i 70 a la Regió Sanitària del Pirineu, que són atesos per un equip multidisciplinari format per 30 professionals de la psiquiatria, psicologia, infermeria, treball social, educació social i terapeutes ocupacionals.
“L’atenció de proximitat, que es pot fer no només al domicili del pacient, sinó també al parc, a la biblioteca o en un entorn amable fora dels despatxos o de les consultes, atorga seguretat a la persona atesa, ja que es dona en el seu espai personal, físic i psicosocial”, explica Joan Marc Dolcet, psicòleg i coordinador del dispositiu de proximitat de l’HUSM.
Fins ara les estratègies de provisió de cures intensives i d’aguts per a les persones amb trastorns mentals greus es realitzaven sempre en l’àmbit hospitalari. D’aquí el canvi de paradigma en l’atenció en salut mental. “Els professionals de l’HUSM hem vist necessari aplicar noves estratègies que permetin prestar una atenció més eficient, intensiva i integrada a les persones amb trastorn mental agut i greu, tan en l’àmbit hospitalari com el comunitari”, afegeix. Els diferents tipus d’atenció de proximitat són el PSI (Programa de Serveis Individualitzat) de baixa intensitat, l’ADI (Atenció Domiciliària Intensiva) de mitjana intensitat i l’HDOM (Hospitalització Domiciliària) com a intervenció d’alta intensitat.
“Per primer cop i com a experiència pionera, el servei de Salut Mental de l’HUSM hem integrat tot l’equip assistencial en el dispositiu de proximitat, cosa que facilita aquest canvi de model, implica la persona i la família en el procés de recuperació, millora el vincle terapèutic, facilita la continuïtat i l’adherència al tractament i proporciona més confiança envers els professionals i el sistema de salut en general. També contribueix a combatre l’estigma en salut mental, alhora que afavoreix la integració familiar, social i laboral de les persones que pateixen problemes de salut mental”, conclou.
