Com cada any, el Servei de suport al dol de Ponent, entitat de referència en l’acompanyament al dol perinatal a la província de Lleida, participa en diferents activitats durant la setmana al voltant del 15 d’octubre, per celebrar però també per reivindicar i fer homenatge a totes les famílies que han perdut un fill o una filla abans o poc després de néixer.
Un estudi recent publicat en la revista Omega conclou que : “la societat sovint simplifica el significat i l’impacte de la mort d’un nadó, mentre que en realitat és una experiència complexa que necessita temps, comprensió i espai per ser escoltat sense judici i assegura que això és així independentment de la edat gestacional”. Diverses famílies, associacions i professionals de diversos àmbits relacionats amb el dol perinatal de diferents punts de Catalunya, d’Espanya i Llatinoamèrica, han redactat conjuntament aquest manifest per centrar els nostres esforços en sensibilitzar sobre la necessitat d’unificar l’atenció a totes les persones que passen per una experiència com aquesta. Aquests són els punts que consideren més importants i que portaran als organismes oficials, o allà on calgui, per tal de poder canviar conjuntament les lleis.
- Hi ha la necessitat d’igualar el dret al permís de maternitat i paternitat en els casos de mort intrauterina, donat que ara només es permet a les mares estar de baixa maternal.
- Necessitat d’unificar el tractament rebut pels professionals sanitaris, independentment del temps de gestació, de la comunitat autònoma o del context temporal, social o polític.
- Hi ha una urgència per unificar els protocols d’atenció a les famílies en dol, i que aquesta atenció no depengui de l’empatia i la humanitat d’uns pocs professionals així com la urgència en l’actualització de coneixements i el reciclatge constant dels professionals conforme a les noves lleis i directrius de bones practiques.
- Necessitat d’acompanyament, tant a famílies com a professionals fins i tot en situació de pandèmia, si la situació no es normalitzes finalment del tot.
A més, amb aquestes accions i reivindicacions volen aconseguir:
- D’una banda fer visible el dolor que travessen les famílies quan un nadó mor a l’úter, durant el part, o uns instants o dies després del naixement tot reduint el tabú social i ajudant a les famílies a expressar lliurement la seva pena.
- I d’altra com a associacions de famílies que travessem aquestes pèrdues volem ser visibles per als òrgans institucionals i per les institucions sanitàries donat que malauradament ens convertim en «pacients experts» concepte que està sent reconegut i àmpliament acceptat en els últims temps i així intentar millorar l’atenció que reben les famílies en aquest dol aprofitant l’experiència dels qui ho han passat prèviament i que se’ns tingui en compte en els pressupostos de les institucions publiques per tal que puguem subsistir.
