El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·la l’autorització ambiental que la Generalitat va atorgar el 2012 a l’abocador de residus industrials de Seròs. La resolució, que estima un recurs del consell del Segrià, suposa un revés per a aquest projecte just quan un nou promotor l’ha reactivat després d’anys en suspens. El grup barceloní TMA ha adquirit els terrenys i ha sol·licitat els últims permisos necessaris per construir-lo davant de l’ajuntament i la Generalitat.
La sentència, dictada aquest mes i comunicada ahir al consell i a ajuntaments del sud del Segrià, encara no és ferma i admet recurs davant del Suprem. El TSJC constata que la ubicació elegida per a l’abocador està declarada sòl no urbanitzable d’especial protecció i argumenta que, en aquest tipus de terrenys, l’autorització ambiental de la Generalitat “havia d’anar precedida d’una demostració rigorosa, i no merament retòrica”, que aquesta instal·lació “no podia construir-se en cap altre lloc”.
El consell, ajuntaments i veïns del sud del Segrià, regants i ecologistes rebutgen aquest projecte
Afegeix que, al justificar aquest emplaçament, el promotor es va limitar al terme municipal de Seròs, sense valorar altres alternatives, i valora que aquestes deficiències s’estenen també al pla especial urbanístic. Precisament, aquesta nova resolució es coneix tres mesos després que, el novembre passat, el TSJC va anul·lar també el pla especial urbanístic del dipòsit de residus. Aquesta primera sentència, actualment recorreguda davant del Tribunal Suprem, no va impedir que el promotor avancés en els tràmits per construir el dipòsit de residus. L’empresa va considerar que el projecte continuava emparat pel pla d’ordenació urbanística (Poum) de Seròs, posterior al pla anul·lat.
En canvi, el recurs del consell del Segrià incideix en la llicència ambiental, un altre dels pilars bàsics (juntament amb el permís urbanístic) de l’autorització de la Generalitat a aquest projecte, que ha topat amb el rebuig de l’ens comarcal, ajuntaments i veïns del sud del Segrià, els regants del Segrià Sud i Ipcena.
