El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat aquest dimecres la sentència de l’Audiència de Lleida que va condemnar per un delicte d’assassinat a 17 anys presó Jesús G.G., l’home que va confessar haver matat un altre individu el 9 d’octubre del 2022 en una zona d’aparcament de les Borges Blanques. A més, li va imposar el pagament d’una indemnització de 165.000 euros a la parella i al pare de la víctima.
Tot plegat després que un jurat popular emetes un veredicte de culpabilitat, considerant provat que l’home va agredir la víctima amb un ganivet de grans dimensions. Ara el tribunal ha desestimat les peticions de la defensa i ha ratificat íntegrament la sentència.
Els fets van passar a l’aparcament de l’Hort del Rabasser de la capital de les Garrigues. Segons van declarar diversos testimonis durant el judici, es va iniciar una discussió després que la víctima recriminés a la família de l’acusat que un d’ells havia entrat a robar marihuana al domicili. Durant la batussa, el condemnat va clavar un ganivet de 36 centímetres de fulla a l’abdomen de la víctima. L’atac va ocasionar greus lesions a la víctima, que tenia 34 anys i va acabar morint a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
El judici va durar cinc dies i, després del veredicte, la Fiscalia i l’acusació particular van sol·licitar una condemna de 20 anys de presó, mentre que la defensa en va demanar 15. Finalment, la sala va imposar a l’home una pena de 17 anys de privació de llibertat. L’Audiència li va aplicar l’atenuant de confessió perquè dos dies després de l’agressió va comparèixer a comissaria i va admetre que era l’autor del crim.
La defensa va recórrer la sentència davant el TSJC, al·legant una vulneració de la presumpció d’innocència, així com una proposició del objecte del veredicte, que segons els seus arguments hauria causat indefensió. En el primer dels casos, el tribunal desestima el motiu, recordant que la víctima «no va poder realitzar el mínim intent defensiu», ja que l’acusat li va clavar de forma «totalment inesperada» un ganivet de grans dimensions.
«Va ser tan ràpid que ni els testimonis van poder advertir l’existència del ganivet, el que evidencia que l’acusat el portava curosament guardat i el va treure enmig de tot el batibull», recorda. Pel que fa al segon motiu, afirma que conforme amb tot el que es va recollir durant el judici, la queixa de l’apel·lant no té «cap rellevància» perquè «no es va produir cap confusió» al jurat, i aquest tampoc va tenir «cap influència» que pogués impactar en les majories necessàries.
