Eli Vallvè: "La cultura és el motor i l'energia per tenir una societat alegre, sàvia, crítica i amb valors"

• Com estàs passant el confinament?

Tancadeta a casa des de el primer dia, no surto ni a comprar. Nosaltres som una família de 4 fills petits, de 5, 8, 9 i 11 anys, tenim un pis molt gran però sense cap sortida a l’exterior, ni una terrassa ni un balconet... res de res. Així que estem vivint el confinament ben bé tancats en 4 parets. Estem redescobrint el pis i li traiem suc de tots els racons. La nostra dinàmica abans del confinament era que no paràvem ni un minut a casa, tots 6 teníem molta vida social i moltes activitats culturals i esportives. Però com som les persones que ens adaptem ràpid a les noves situacions, i estar a casa també ens està agradant i els nens han entès la situació i cap d’ells ens demana de sortir al carrer. Tots estem sans i això es una sort. Els fills ens aporten alegria, energia i activitat constant. Com la resta de famílies no parem ni un minut, però es respira un ambient alegre i tranquil, també tenim moments caòtics cada dia, perquè compaginar una família gran i feina, molta feina i fer-la des de casa i la preocupació per si ens en sortirem... es difícil, però crec que ho estem fent tots molt bé, anem a dormir contents i això es un bon senyal.

La veritat és que els dies em passen rapidíssims, vaig a dormir pensant que no he tingut temps de fer tot el que volia fer aquell dia. M’agrada perquè em desperto al dia següent amb ganes de fer moltes coses i activa. Tinc una llista ben llarga de tot el que vull fer aquests dies per aprofitar-los al màxim. M’ho prenc com una oportunitat per realitzar tot allò que no tinc mai temps de fer perquè no parem.

Han anat passant els dies i s’ha anat establint una espècie de rutina que tots ens hi trobem bé, també l'anem variant segons les necessitats i estats d’ànims. Els pares treballem per torns i així l’altre pot estar amb els 4 nens fent una estoneta de feina de l’escola, llegint, jugant, cantant, tocant l’instrument, mirant pel·lícules... realment fem malabarismes per que tot rutlli! Però també riem molt, al ser 6 persones a casa, es creen moments molt divertits i bonics. Els nostres fills estan feliços perquè estem tots junts, els hi intentem transmetre serenor i esperança i dir sovint que ens en sortirem, explicant que quedar-nos a casa es un bé comú. Troben a faltar els seus amics però les noves tecnologies també ens han ajudat a passar millor les tardes i fer vida social. Fa gràcia com s’han adaptat i gràcies a les vídeo trucades parlen i juguen amb els amics cadascun des de casa seva, fent obres de teatre, tocant la flauta, jugant a jocs de taula, dibuixant... i tot amb la distància. A mi em sorprèn perquè nosaltres tot just ho descobrim ara que ells ja ho han adaptat a la seva vida i en són uns experts.

• Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Per sentir-me bé, tranquil·la i en pau, m’agrada tenir les coses controlades, en ordre i entendre el que passa al meu entorn, però en aquests moments que vivim tot es una incertesa. Però ja que estem tancats a casa i hem de passar les hores, a mi em dona força aprofitar-ho al màxim. Crec que no tindré mai mes tant temps com el que tinc ara per dedicar-lo a la casa, i això ho he d’aprofitar. Així que he engrescat a tota la família per fer canvis i ordre a tot el pis. No paro ni un minut, tinc mil coses a fer. Estic passant per totes les habitacions i racons fent neteja, tirant o fent bosses per donar de tot el que ja no necessitem, per quedar-nos realment amb el necessari. M’ho estic passant en gran, ja sé que m’agradaria més estar llegint, jugant o mirant pel·lícules però això ja arribarà, el que em fa feliç ara es tenir el cap i el cos ocupats i saber que estic fent una cosa útil per tota la família que comporta molta feina i molt temps en una família nombrosa. Despendre’ns d'allò que no necessitem i crear espai bonics, amb els recursos que tenim a casa, m’agrada i em fa sentir bé i útil i ens fa més fàcil el dia a dia. Els nens estan encantats! Aquests dies els hi hem muntat una habitació per cada un d’ells amb els recursos i mobles que teníem per casa, diuen que estrenen habitació! (Riu) Què bonics! Estan il·lusionats decorant-la i decidint quins amics vindran a dormir a casa un cop acabi tot. Estan aprenent a passar estones en solitari a la seva cambra, que també es molt important en una família amb tanta gent i activitat tot el dia. S’ha creat una dinàmica bonica, estem treballant en equip, tots 6, familiarment, entre tots hem pensat cada racó de la casa i com treure’n profit, i t’adones com van aprenent al teu costat i jo feliç de tenir un nou projecte per passar aquests dies tancats a casa.

També m’ajuda trucar cada dia a una persona que m’estimo i passar una bona estona parlant amb ella, posant-nos al dia i saber com ho estan portant. I com molta gent... cada dia amb la família fem una mica d’esport, ens fa riure a tots, abans de l’activitat ens preparem com si anéssim al gimnàs i passem una estona movent el cos. Aquests dies m’he iniciat al yoga online, m’està agradant moltíssim i em fa sentir bé, ha sigut un gran descobriment! Cada dia trobo un moment per estar tranquil.leta, fer una mica de relaxació, meditació, estiraments... trobar moments íntims per tu en una casa amb 6 persones es un regal. Per estar tranquils també ens ha ajudat desprendre’ns de les activitats extraescolars dels nens, ens sap greu, però nosaltres amb 4 petits no podem seguir el ritme de les tasques de fora l’escola online, necessitem anar passant el dia dia acompanyant-los i estar per ells d’una manera més relaxada, ja ens posarem al dia quan tot torni a la normalitat. També m’atabalen tants wats amb activitats i propostes per fer a casa amb els nens. Amb 4 fills, els grups de watsapp no paren... així que amb la calma no els hi fem massa cas. A casa ja tenim mil coses per fer!

• Què et preocupa més?

Em preocupen moltes coses i el cap no em para ni un minut pensant en tot plegat. Penso en com va començar tot; que un dia per l’altre ens va canviar la vida. Tenim amics molt malalts, amics que han perdut familiars i no es van poder acomiadar... La nostra feina també ha patit un sotrac ben fort, em dedico a la cultura i tenim una companyia de titelles, això vol dir que totes les actuacions programades per tots aquests mesos s’han anul·lat i ja veurem si es podran recuperar. Això ens afecta familiarment perquè durant uns mesos no hi haurà ingressos i la vida tira endavant.

Pel que fa a la Fira de Titelles de Lleida, també ha sigut un enrenou i una tristor, portem un any preparant-la i ja la teníem tota a punt. Finalment, no es podrà celebrar com sempre tots la recordem. Hem passat dies donant forma i trobant solucions que al sector teatral i als programadors d’espectacles els hi encaixessin perquè aquesta és la feina i la finalitat de la Fira de Titelles, donar a conèixer les noves produccions i que es generi mercat. Creiem importantíssim que no l’havíem de deixar de fer perquè en aquests moments la cultura necessita més que mai un impuls i que les companyies de teatre, en el nostre cas de titelles, tornin a posar els peus a l’escenari i els contractin per moltes actuacions, així que creiem que el sector ho necessita. Farem una Fira de Titelles adaptada als temps que estem vivint, però encara tot és incert.

• Què n'estàs aprenent?

Que el més important és tenir salut, estar sans. Quan això trontolla la vida et canvia a tu i als que t’estimes... i no ho valorem fins que ens passa alguna cosa. Invertir en la Salut Pública crec que és importantíssim i que en aquests moments les institucions ho estan veient. Espero que això ho tinguin present per sempre i no es cometin errors de no fa massa temps que ara fan minvar el bon funcionament en un moment d’extrema necessitat.

La cultura és importantíssima en les nostres vides, és el motor i energia per tenir una societat alegre, sàvia, amb ganes de fer volar l’imaginari, també una societat crítica amb valors, que són tan importants pel nostre dia a dia i futur més immediat. I espero que també tothom ho recordi quan això acabi. La gent passa les hores del confinament gaudint i consumint cultura, escoltant música, llegint, pintant, dibuixant, fent manualitats, veient pel·lícules, obres de teatre, circ, dansa, titelles online.... El món artístic és el que ens dona vida i sentit al dia a dia i en aquests moments, dins els ensenyaments curriculars i dins els pressupostos de les institucions i entitats encara no està prou valorada. Espero que tant ensenyament com les institucions hagin aprés aquests dies que la cultura també ens ha ajudat a salvar-nos la vida i que li hem de donar el valor i la importància que li pertoca. Segur que tots ells, com a persones confinades a casa també estan gaudint d’aquest art.

He aprés també que tenim una capacitat molt gran per adaptar-nos a les situacions i treure’n la part positiva en cada moment. Que als fills els hi hem de transmetre pau i tranquil·litat, crear un ambient segur i de calma, explicant molt bé el que està passant, veure les noticies plegats i parlar-ne, i ja que no poden sortir de casa i nosaltres tampoc, fer que cada dia tinguem il·lusions i motivacions per passar-ho el més bé possible. També familiarment hem aprés i incorporat nous hàbits de convivència, respectar-nos més, intuir quan una persona vol estar una estona sola, quan necessita una abraçada. Els nens estan més pendents dels germans que abans, s’estimen i es necessiten. I també s’han implicat molt més en les tasques de casa. Al no poder sortir del pis, t’adones de la necessitat que t’has de portar bé amb qui vius perquè així se’ns fa més fàcil el dia a dia i estem tots més alegres. T’adones que a casa es fa molta feina educativa, ensenyar a viure amb comunitat, a ser millors persones i que encara que no anem a l’escola ni fem les activitats extraescolars estem aprenent moltíssim, no ens passaria res per perdre 3 mesos de curs escolar si aquests dies estem aprenent a marxes forçades el que realment és el més important en aquesta vida, els valors i l’estimació.

Ara la feina dels pares, es vetllar per la salut dels nostres fills i anar passant el dia a dia al seu costat escoltant-los i acompanyant-los. Ara més que mai, és quan ens fem més petons i abraçades.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

El dia que puguem obrir la porta del pis i sortir tots 6 crec que no hi tornarem a entrar! (Riu) El que més em ve de gust és passar el dia al camp, passar hores a l’aire lliure amb tots els meus amics i família. Fer-los una abraçada ben forta i llarga per tots els moments tristos, d’angoixa i incertesa que molts hem passat. Als nens també els hi preguntem, i cada dia diuen coses diferents del que volen fer el primer dia que podran sortir, els hi agraden moltes coses! Quina sort. Tenen clar que volen muntar una gran festa per celebrar tots els aniversaris dels seus amics i els seus quan tot això acabi i volen passar hores jugant a l’aire lliure amb els seus amics. I sobretot el que tinc clar, és que felicitaré a tots els nens i les nenes que coneixem perquè aquests dies ho hauran fet molt bé! A casa no parem de dir-ho als nostres fills. Ara però, encara ens queden dies d’estar a casa tots tancats, ho hem de fer bé per poder trobar-nos després tots al carrer.