Ahir es va complir la primera dècada de la llei de Dependència, amb 39.899 lleidatans que han sol·licitat oficialment alguna prestació o servei i 10.169 que la perceben, és a dir, únicament un de cada quatre sol·licitants rep alguna ajuda. Així ho reflecteixen les dades de la conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies actualitzats a 30 de setembre del 2016, encara que aquesta proporció s’ha mantingut al llarg dels últims anys. A nivell estatal, 1,2 milions de persones tenen el dret ja reconegut a percebre la prestació, que únicament arriba a 856.452 persones, dos terços del total, segons l’Imserso.
A Catalunya, la situació no és diferent. En aquests deu anys s’han rebut 572.768 sol·licituds i els beneficiaris actuals són 145.477. Pel que fa al perfil de sol·licitants, el 63% són dones i el 37%, homes, la majoria majors de vuitanta anys (el 53,9%). Les xifres de l’Imserso mostren que el grup de dependents reconeguts més nombrós és el de grau II, persones amb discapacitat severa que necessiten ajuda per executar activitats bàsiques de la vida diària.
Per la seua part, les persones de grau I, les menys dependents, van ser les últimes a incorporar-se al sistema. Segons el calendari de la llei, ho havien de fer l’any 2012, però les retallades van fer que no fos fins al juliol del 2015 quan van començar a veure reconegut aquest dret. De cara al futur, el principal obstacle és el finançament. La llei preveia que l’aportació es dividís al 50%, però a la pràctica les autonomies cobreixen més del 80% de la prestació i el ministeri de Sanitat, menys d’un 20%.
