"Els alumnes que tenen dificultats sempre faran el possible per amagar-ho"
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Miquel de Santiago
Dificultats Educatives
Hem vist que a Equip Espai treballeu a partir del mètode Glifing, de què és tracta?
El mètode Glifing uneix la part lúdica d'un joc, amb l'aprenentatge, per reeducar aquelles parts que ens suposen més esforç, com poden ser la lectura o la memòria visual. És un mètode que ens serveix per unir emoció i aprenentatge.
La neurociència confirma que ens és més fàcil aprendre a través de l'emoció del joc, que per un sentiment d'obligació. És una estratègia facilitadora de les dificultats, que va molt bé per tractar la dislèxia i els dèficits d'atenció fora de l'aula, ja que dins, l'infant intentarà amagar les seves dificultats per no sentir-se diferent de la resta.
Igual que els adolescents, tal com explicaves abans. Estem doncs, buscant constantment, a qualsevol edat, l’acceptació social?
Sentir-nos part d'un grup ens dóna la tranquil·litat i la seguretat que ho estem fent bé. Els alumnes que tenen dificultats sempre faran el possible per amagar-ho. Per exemple, a l'hora d'aixecar la mà a l'aula. Una persona sense dificultats preguntarà els seus dubtes a classe, en canvi, hi ha alumnes que es troben constantment en aquesta dificultat i senten que ja se'ls mira com dient "vinga va, pregunta tu". A conseqüència d'aquest cúmul de pressió, sovint a casa es tradueixen tots aquests sentiments en forma d'agressivitat, ja que és la zona de confort on poder explotar.
A quina edat podem començar a portar els infants a teràpia?
Si parlem de dificultats d'aprenentatge, existeix el concepte de reeducació que seria fins a l'ESO, passada aquesta etapa, ja parlaríem d'estratègies per suplir les dificultats. En canvi, en el cas de trastorns, com per exemple el TDAH llegat a conducta, és important acudir-hi des del primer moment en què notem una conducta inadequada.
Un infant tan petit sap posar nom als seus sentiments?
No, però es tracta que ho vagi aprenent de mica en mica. Quan són tan petitets s'ha de començar per aturar aquestes conductes, posar paraules, buscar estratègies com el racó de pensar, un coixí on poder donar cops, una caixeta amb coses dins per trencar, com per exemple papers... maneres perquè escapi la ràbia.
A banda, hi ha dues estratègies de les quals ens oblidem sovint, i que són molt importants, també lligades a la neurociència, i són l'ús dels esports i la música, que generen endorfines. Començar el dia fent una activitat física és molt positiu perquè ho encares tot d'una altra manera, i la famosa història d'utilitzar una melodia per aprendre les taules de multiplicar és certa, la música ens facilita el record, i malauradament, són llenguatges que encara no estan del tot valorats a les escoles.
Les consultes que fem als menuts són amb ells o amb els pares?
Són amb els pares, sempre fem un petit resum de tot el que hem treballat. A mesura que es fan grans, entrem en la dinàmica d'informar només quan ha passat alguna cosa important, i es comunica tant als pares com als nens.
Tot el que aprenem i treballem té una repercussió a casa, i hem de saber com hi actua l'infant i si els pares necessiten algun tipus d'estratègia, es tracta de treballar amb tota la unitat familiar.
Moltes vegades posem el focus en què els menuts tenen un problema, però aquest pot ser causat per una situació complicada dins de casa.
