El Congrés va acordar ahir ampliar el període que es requereix perquè una entitat bancària pugui iniciar el procés d’embargament i el consegüent desnonament per l’impagament de la hipoteca: si es produeix a la primera meitat del préstec, seran dotze mesos, i si és a la segona meitat, s’exigirà que hi hagi fins a quinze mesos de deute. En l’actualitat, els bancs poden executar la hipoteca quan hi ha tres mesos d’impagaments. Així ho van decidir els grups a la comissió de la Cambra Baixa que tramita la nova llei hipotecària en fase de ponència. L’acord es va adoptar amb el suport de la majoria de grups, i únicament Units Podem va optar per mantenir viva la proposta d’augmentar aquest límit en el 10% del capital concedit. El projecte de llei que va remetre al Congrés el llavors ministre d’Economia Luis de Guindos el mes de novembre del 2017 diferenciava el venciment anticipat d’un contracte en funció de si l’impagament de les quotes es produïa a la primera o a la segona meitat de la durada d’un préstec.
Si les quotes vençudes i no satisfetes es produïen a la primera meitat es fixava que, per executar un contracte, havien de suposar el 2% del capital concedit o l’equivalent a nou mesos d’impagament. L’acord del Congrés amplia aquests límits al 3% i dotze mesos d’impagament. Si aquesta situació tenia lloc durant la segona meitat de la durada del préstec, les quotes vençudes i no satisfetes havien de ser equivalents a dotze mesos. La nova llei establirà que l’impagament haurà de suposar el 7% o quinze mesos.
D’altra banda, els grups van acordar rebaixar els interessos de demora plantejats a la llei hipotecària, ja que si al projecte es fixaven en el triple de l’interès legal dels diners, ara es queden en l’interès remuneratori més tres punts. Altres acords passen per establir el caràcter permanent del codi de bones pràctiques ja vigent i l’eliminació expressa de les clàusules terra en una hipoteca. Tanmateix, no es van pactar canvis relacionats amb un possible codi sancionador, com proposava Units Podem, ni a les titulitzacions. La pròxima reunió de la ponència se celebrarà el 23 de novembre i, si fos l’última, els grups votarien les esmenes que quedessin vives en comissió el 4 de desembre i votarien la remissió al Senat del text acordat al primer ple d’aquell mes. Per a la Cambra Alta, el Govern ha sol·licitat la tramitació per via d’urgència.
La PAH critica que no s’obligui l’entitat a oferir un lloguer social
La PAH considera insuficient la decisió d’ampliar els mesos per iniciar un desnonament. “Directament, no haurien de permetre’s, perquè per a la família l’agonia hi és igualment, ja sigui en un termini de tres o de dotze mesos”, va assenyalar ahir un portaveu lleidatà de la plataforma. A més, va criticar que la llei no “obligui el banc a oferir un lloguer social per a la família, en lloc de desnonar-la”. El nombre de desnonaments que es van produir a la província el 2017 va ser de 738 –un 25% més que el 2016–, dels quals 301 van ser per impagament de la hipoteca. La resta per impagament del lloguer.
