Un augment de temperatura per sobre dels 2 graus centígrads de mitjana anual a la conca Mediterrània posaria en perill els serveis ecosistèmics (beneficis ambientals com ara l’absorció de carboni o la biodiversitat) que aporten els boscos. Així ho afirma una recerca on han participat experts de la Universitat de Lleida (UdL), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF que s’acaba de publicar a la revista científica Global Change Biology. L’article forma part d’un estudi sobre escalfament global a la Mediterrània, impulsat per l’equip del projecte MedECC, que vol complementar els informes periòdics del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC).
Les investigadores i els investigadors han analitzat la literatura científica dels darrers 30 anys per quantificar la magnitud dels canvis que patirien els boscos en diferents escenaris, tenint en compte el límit de 2 graus establert per l’Acord de París de 2015. La revisió de 78 estudis demostra que el canvi climàtic comportarà una reducció general de la prestació de serveis reguladors com ara l’emmagatzematge de carboni o la quantitat i la qualitat de l’aigua dolça.
També preveuen un augment mitjà del 62% del nombre d’incendis, les zones cremades i els riscos forestals relacionats amb el clima. Els indicadors utilitzats per extraure aquest percentatge són molt diversos i inclouen el Fire Weather Index (índex meteorològic de risc d’incendi), el número d’hectàrees cremades, el número de dies amb risc elevat de foc, el número de jornades amb sequeres prolongades i altres riscos relacionats amb el clima, entre molts d’altres.
En general, els estudis revisats preveuen reduccions significatives en l’extensió i la idoneïtat de l’hàbitat per a les espècies forestals més sensibles a la sequera com el faig (Fagus sylvatica), mentre que la quantitat d’hàbitat disponible per a espècies més tolerants es mantindrà estable o augmentarà. «No obstant això, la magnitud del canvi projectat per a aquestes espècies més adaptades a la poca humitat i els sòls més àrids seria limitada en escenaris climàtics extrems de gamma alta, per sobre de l’Acord de París», explica l’investigador de la UdL Aitor Ameztegui.
«Podem arribar a un moment on el bosc absorbeixi una bona proporció de l’aigua disponible, que en flueixi menys als rius i, per tant, que n’hi hagi menys per al consum humà i per mantenir els cabals ecològics sostenibles», apunta la investigadora del CREAF adscrita al CTFC Alejandra Morán-Ordóñez.
El treball constitueix la primera revisió sistemàtica i quantitativa que es fa dels potencials impactes del canvi climàtic sobre la provisió de serveis ecosistèmics i el risc d’incendi. «Resumim l’evidència científica sobre com afectarà l’escalfament global a la provisió de fusta, la fixació de carboni, la producció de bolets, etc., intentant posar-hi xifres», amb una clara voluntat de «fugir del catastrofisme», explica Ameztegui. «Volíem sintetitzar l’evidència científica sobre els impactes del canvi climàtic als boscos mediterranis, per aportar informació que ajudi a limitar els efectes de l’escalfament a la Mediterrània», afegeix.
