Els casos d’addicció al joc a Lleida es disparen per primer cop des del 2009

El nombre de persones ateses al Santa Maria per addicció al joc i a les apostes online es va disparar durant el 2016 després de diversos anys de tendència a la baixa o amb poca variació en el nombre de casos. El 2009, les atencions a la Unitat de Joc Patològic i altres addiccions comportamentals es van elevar fins a les 64, però des d’aleshores la xifra havia descendit i ha rondat tots aquests anys la quarantena de casos. Tanmateix, el 2016 van ser 55 els lleidatans en tractament per aquesta problemàtica. “Aquest increment podria estar relacionat amb una certa recuperació econòmica que fa que la gent disposi de més líquid per gastar”, explica Anna Iglesias, de la Unitat de Joc Patològic del Santa Maria. La majoria d’aquests casos, 33, presentaven una addicció a un joc presencial, com són màquines escurabutxaques o bingos. No obstant, cada vegada són més els que estan enganxats a un joc a través d’internet. L’any passat es van atendre set pacients, dos més que el 2015: quatre per apostes esportives, dos per videojocs i un per bingos i ruletes online. I no tan sols són més, sinó cada vegada més joves.

Aquests set casos tenien entre 17 i 25 anys, la qual cosa situa la mitjana en 21, davant els 28 anys dels atesos el 2015. “S’ha instaurat com una forma d’oci anar a fer apostes esportives en locals de lleure”, apunta Iglesias. La gravetat dels casos varia d’uns pacients a uns altres, però alguns s’han arribat a gastar milers d’euros en pocs mesos o a robar a la família. D’altres poden arribar a passar tota una nit enganxats jugant i no arribar a dormir. La resta dels casos atesos en aquesta unitat del Santa Maria són puntuals i corresponen a problemàtiques relacionades amb el sexe a través d’internet, les compres compulsives, les cartes o la inversió en borsa. Cada vegada són més nombrosos els casos que tracten de persones joves amb una problemàtica amb les apostes ‘online’.

El tipus de tractament que amb els joves es porta a terme una reeducació, perquè necessiten l’ordinador o el mòbil per seguir amb la seua vida laboral o social.