Els castells tornaran a les places aquest 2022 després de dos anys de dificultats per la pandèmia. Sobre el paper, el nombre de colles es manté estable amb un centenar d’actives, però tot fa pensar que la pandèmia els passarà factura. Segons la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, n’hi ha una quinzena que tindran dificultats per fer actuacions però encara és aviat per parlar de dissolucions. Entre els reptes que tenen sobre la taula, les colles destaquen a l’ACN la falta d’un relleu per a la canalla i la dificultats per recuperar tots els membres que tenien abans de la covid. La radiografia definitiva del fet casteller arribarà durant el Concurs de Tarragona, que torna a l’octubre després de quatre anys.
La xifra oficial de colles és ara mateix de 104, tres més de les que abans de la pandèmia, amb la incorporació dels Xiquets de Torredembarra, els Castellers del Foix-Cubelles i la Colla Castellera de Vacarisses. Els Castellers de les Gavarres han abandonat l’activitat. D’aquestes, 82 són considerades convencionals, 12 són universitàries i 10 en formació -de les quals dues en qüestió de dies algunes podrien passar a ple dret.
Per a la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC), però, la importància no radica tant en el nombre oficial de colles, sinó en la participació dels castellers a les actuacions i la realitat de cada colla en la post-pandèmia. «El panorama és d’incertesa i la sensació és que ha minvat una mica, si bé encara és aviat per valorar-ho», apunta a l’ACN el president de la CCCC, Joan Ibarra, membre de la Colla Vella de Valls.
Els Malfargats de Pallars, amb dificultats per deixar enrere la camisa blanca
Els Malfargats de Pallars són una de les colles que poden tenir dificultats per constituir-se. La pandèmia els va agafar poc després de constituir-se. De fet, la colla es va crear l’any 2018 amb l’objectiu d’aglutinar els veïns del Sobirà i el Jussà i portar la tradició castellera a aquestes comarques de muntanya. La seu primer es va situar a Sort, posteriorment es va traslladar a la Pobla de Segur i més endavant a Tremp. Quan semblava que s’havien estabilitzat en una població del Pallars –amb una trentena de membres estables- i tenien el repte de deixar de ser «colla en formació» va arribar la covid i l’objectiu es va veure truncat.
Gabriel Capó, cap de colla Malfargats de Pallars, recorda que havien esgotat dos dels tres intents per ser colla castellera, que passava per aconseguir un castell de 6. Amb el retorn a la normalitat, se’ls ha concedit un any de pròrroga per assolir-ho.
Capó reconeix la dificultat als Pallars per reunir gent, que explica per una demografia baixa i la nul·la tradició castellera. Amb tot, la colla reprèn amb il·lusió els assajos i veu com a cada assaig s’hi suma més gent. Tot, amb l’objectiu de «fer del Pallars una terra de castells». El cap de colla confia que durant l’any podran arribar a reunir una cinquantena de persones a la colla i oferir els primers castells de 6 pisos, que els permetria deixar enrere la camisa blanca i lluir la groga, l’escollida pel grup.
