Lleida va batre l’any passat un rècord de donants d’òrgans, amb un total de 17, pràcticament el triple que el 2015, quan van ser 6. Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l’hospital Arnau de Vilanova, va explicar ahir que aquest augment es deu a l’escassa negativa familiar (només una família es va negar a la donació) i a una conscienciació més alta per part dels ciutadans. “Les xifres de donants a Lleida són baixes i solen oscil·lar, però aquest any estem satisfets, perquè la mitjana és entre 8 i 10 donants a l’any”, va afirmar. Tanmateix, Badia va recordar que un “no s’ha de quedar assegut esperant, perquè les persones que necessiten un trasplantament també augmenten”. Així, els lleidatans en llista d’espera han passat de 71 el 2015 a 83 el 2016, la immensa majoria per a trasplantaments de ronyó (75), seguits de fetge (6), cor (1) i pulmó (1).
Quant als trasplantaments practicats a lleidatans en hospitals de Barcelona (a l’Arnau de Vilanova no s’efectuen aquest tipus d’operacions), el 2016 van ser 54, un 15% més que l’any anterior, quan van ser 47. En el conjunt de Catalunya, el 2016 també es va batre un rècord històric de donants (més de 300) que va permetre practicar 1.015 trasplantaments, un 6,3% més. El conseller de Salut, Toni Comín, va presentar les dades ahir a Barcelona i va explicar que aquest augment s’explica, en gran part, per l’elevat creixement de la donació en asistòlia –malalts terminals de certes patologies ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca–, amb un 50% més que el 2015.
D’altra banda, des del passat 1 de gener, tots els ciutadans de França són donants d’òrgans i teixits, llevat que afegeixin el seu nom a un Registre Nacional de Rebuig en el qual firmen una negativa que els seus òrgans siguin donats en el moment de la mort, segons un recent canvi en la llei.
