El canvi climàtic i la sequera que comporta són al darrere dels grans incendis que han afectat Austràlia entre setembre de 2019 i gener de 2020. Així ho afirma una recerca liderada per la Universitat de Western Sydney en la que ha participat l’investigador del centre Agrotecnio de la Universitat de Lleida (UdL), Víctor Resco de Dios. L’article, que acaba de publicar la revista Nature Climate Change, també compta amb experts de les universitats de Wollongong (Austràlia) i Southern University of Science And Technology de Mianyang (Xina).
Els investigadors han determinat que la superfície cremada pels grans incendis a la regió australiana de Nova Gal·les del Sud «no té precedents» en la història recent. Han calculat que representa un 21% de la superfície forestal, quan el percentatge mig als boscos de tot el món en els darrers 20 anys se situa entre l’1 i el 2%. Només en alguns boscos africans i asiàtics arriba al 8-9%, una xifra que queda molt lluny del que ha passat al país oceànic.
Els incendis d’Austràlia han arrasat 5,8 milions d’hectàrees, majoritàriament de boscos temperats de frondoses. «Hem estudiat també els factors que han creat que la superfície cremada d’enguany sigui tan desproporcionada i hem vist que es deu a la sequera», afirma Víctor Resco. «Les zones més humides com les fons de vall, els barrancs o els aiguamolls, que fan de tallafoc natural, enguany estaven secs», afegeix.
De fet, la capa de fulles seques del terra és un dels factors que ajuda a propagar el foc. La sequera extrema i prolongada a l’est d’Austràlia s’ha afegit al vent sec i càlid. L’article conclou que «aquests incendis sense precedents poden indicar que la previsió futura d’un risc d’incendis més elevat arran del canvi climàtic ha arribat abans del previst.»
