Els milans reials nien a Lleida

La població hivernal de milà reial, un ocell rapinyaire en perill d’extinció, ha crescut un 45 per cent a tot Catalunya l’últim any, segons el cens elaborat per la conselleria de Territori i Sostenibilitat i el pla de Lleida és el lloc que concentra el nombre d’exemplars més alt, amb 1.701 individus del total de 1.930 que s’han registrat a tot el territori català.

En aquest sentit, el gruix de població es concentra al terme municipal d’Alcarràs, amb 593 d’aquestes aus; seguit de Bellmunt d’Urgell (300), Ivars d’Urgell (224) i Lleida, amb 214. Juntament amb l’àguila cuabarrada, aquesta espècie és prioritària dins dels programes de conservació de la Unió Europea, ja que en els últims anys ha patit un descens significatiu a la resta del continent europeu. Des que la Generalitat va començar a censar el milà reial fa sis anys, la població pràcticament s’ha doblat.

Fora del pla, també s’han observat algunes d’aquestes aus a Puigcerdà, Tremp, Montferrer i Castellbò, Baix Pallars i Orís. A la tardor, els milans reials emigren cap al sud, a àrees de cultius, obertes i humanitzades, a diferència d’altres aus rapinyaires més vinculades a espais forestals o de muntanya.

A les comarques lleidatanes viuen prop d’una quinzena d’espècies d’aus amenaçades, segons l’últim balanç del Llibre Roig de les Aus d’Espanya. Entre aquestes destaca la trenca (Lanius minor), el programa de reproducció de la qual es gestiona des del Centre de Fauna de Vallcalent.

Pel que fa als ocells rapinyaires en perill d’extinció, en aquestes instal·lacions també gestionen programes de cria d’òlibes i trencalòs. Els principals factors d’amenaça d’aquestes espècies, segons el coordinador del centre de Vallcalent, Joan Alàs, “són la utilització de verins, la caça i l’espoli dels nius”. També influeix en la pèrdua de població les col·lisions dels exemplars contra torres elèctriques i la disminució de l’hàbitat natural a causa de l’activitat humana.