Els naixements creixen un 1,8% a Ponent durant el 2025

Els naixements van augmentar un 1,8% a les comarques de Ponent durant el 2025, el segon increment més elevat de Catalunya, només per darrere del Penedès, on la pujada va ser del 2,4%. Paral·lelament, Júlia i Hugo van ser els noms més escollits per als nadons nascuts a Ponent, segons les dades provisionals publicades aquest dijous per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

A l’Alt Pirineu i Aran, els noms més posats van ser Martina entre les nenes i Pau entre els nens. Les dades territorials mostren diferències respecte del conjunt de Catalunya, on Júlia i Biel van encapçalar el rànquing de noms femenins i masculins, respectivament.

L’augment de la natalitat a Ponent s’emmarca en el primer increment del nombre de naixements registrat a Catalunya des del 2008. Durant el 2025 van néixer al conjunt del país 54.249 nadons, dels quals 28.019 eren nens i 26.230, nenes. La xifra representa un creixement del 0,8% respecte de l’any anterior, amb prop de 500 naixements més.

Malgrat aquest repunt, el nombre de naixements continua lluny dels registres del 2008, quan a Catalunya van néixer prop de 89.000 nadons, gairebé 35.000 més que el 2025.

La fecunditat cau fins al mínim de la sèrie històrica

L’augment dels naixements coincideix amb un increment del 0,5% del nombre de dones en edat fèrtil, situades entre els 15 i els 49 anys. En canvi, l’indicador conjuntural de fecunditat va baixar fins als 1,08 fills per dona, la xifra més baixa des que va començar la sèrie estadística, l’any 1975.

L’indicador se situava en 1,09 fills per dona el 2024 i manté la tendència descendent dels darrers 15 anys. En el cas de les dones estrangeres residents a Catalunya, la mitjana és d’1,29 fills, mentre que entre les dones de nacionalitat espanyola és d’1,06.

L’edat mitjana a la maternitat també va tornar a augmentar i es va situar en els 32,8 anys. En el cas del primer fill, l’edat mitjana va ser de 31,8 anys. Les mares de nacionalitat espanyola tenien una mitjana de 33,3 anys, davant dels 30,9 anysde les mares estrangeres.

La Segarra lidera els naixements de mares nascudes a l’estranger

Diverses comarques de la demarcació de Lleida se situen entre les que registren un percentatge més elevat de naixements de mares nascudes a l’estranger. A la Segarra, aquests representen el 61,1% del total, el percentatge més alt de Catalunya.

També superen o igualen el 50% l’Urgell, amb un 54,7%; el Solsonès, amb un 51,6%, i les Garrigues, amb un 50%.

En el conjunt de Catalunya, el 48,5% dels nadons nascuts el 2025 eren fills de dones nascudes al país, el 46,3% de dones nascudes a l’estranger i el 5,2% de mares nascudes a la resta de l’Estat.

Si es té en compte la nacionalitat i no el lloc de naixement, els nadons de mares estrangeres representen el 34,7%, mentre que els fills de mares de nacionalitat espanyola suposen el 65,3%.

Júlia i Hugo, els noms preferits a Ponent

Júlia va ser el nom de nena més posat a Ponent durant el 2025, una preferència compartida amb el Camp de Tarragona, les Comarques Centrals i el Penedès. A escala catalana, 449 nenes van rebre aquest nom, que recupera el primer lloc del rànquing després d’haver-lo ocupat per última vegada el 2022.

Sofia, amb 427 nadons, va ocupar la segona posició entre les nenes, seguida de Martina, amb 357; Emma, amb 349, i Ona, amb 344.

Entre els nens, Hugo va ser el nom més escollit a Ponent. En el conjunt de Catalunya, però, el primer lloc va ser per a Biel, amb 378 naixements, seguit de Nil, amb 375, i Marc, amb 371. Jan, amb 347, i Martí, amb 338, van completar els cinc primers llocs.

A l’Alt Pirineu i Aran, les famílies van optar principalment pels noms de Martina i Pau. Les dades de l’Idescat també constaten que els noms curts continuen ocupant les primeres posicions dels rànquings, tant entre les nenes com entre els nens.