Després de la Guerra Civil, els anys de repressió exercida a través de la justícia militar pel règim franquista es va estendre durant més de vint anys. La gran majoria de les víctimes, des d’executats i afusellats fins a empresonats, exiliats o multats, van ser persones anònimes “castigades” per pertànyer al bàndol derrotat. A la província de Lleida, aquest massiu anonimat s’ha trencat per primera vegada amb la publicació del llibre Tenien nom, un volum de gairebé un miler de pàgines en el qual s’ha posat nom i cognoms, poble a poble, a unes 15.000 persones que van ser processades en consells de guerra o van ser víctimes de la repressió franquista. Publicat per Pagès Editors amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el llibre dóna forma física a tota una tasca d’investigació històrica iniciada la dècada dels anys 90 a la Universitat de Lleida i coordinada per la historiadora Conxita Mir.
L’IEI va acollir ahir la presentació d’aquest volum firmat per Mir i els joves historiadors Gabriel Ramon-Molins i Albert Rafael Cots. Mir va voler destacar que la tasca d’identificar una a una les víctimes ve de lluny i va recordar els treballs d’historiadors com Josep Benet, Josep Maria Solé Sabaté o Mercè Barallat, encara que en els últims anys, amb l’impuls del Memorial Democràtic, la investigació s’ha multiplicat. “S’han fet molts treballs d’investigació de les víctimes de la repressió a nivell local, però aquest és el primer i de moment únic d’una província per complet”, va remarcar la historiadora lleidatana.
L’obra, que delimita la investigació fins a l’any 1963, quan la justícia militar va deixar a mans a partir de llavors de l’acabat de crear Tribunal d’Ordre Públic la repressió de la lluita antifranquista, ofereix tant una relació alfabètica de persones represaliades a les comarques de Lleida com una àmplia llista municipi a municipi. “El llibre té una voluntat de ser una font historiogràfica perquè la gent pugui saber quines persones van ser represaliades, i encara ens queda una part no menys important que està incompleta, la de l’exili”, va afirmar Mir. La vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, va mostrar la seua satisfacció per “poder resoldre amb aquest llibre i aquesta llista un dèficit històric”, encara que alhora va lamentar “la sensació de tristesa que produeix comprovar el sofriment que va causar la dictadura”. Els autors van destacar que el llibre també representa una crida perquè molta gent que encara guarda algun tipus d’informació familiar la tregui dels calaixos i la faci pública, perquè la investigació continua oberta.
