Les assemblees com a òrgans de decisió dels assumptes vinculats amb la cosa pública són tan velles com la política. Tanmateix, en la majoria de nuclis de població es van perdre amb el pas dels segles a causa de la falta de temps a excepció d’algunes convocatòries al conjunt dels veïns d’una població per tal d’informar sobre qüestions extraordinàries. Ja entrat el segle XXI, la nova política recupera les velles formes de democràcia, encara que en alguns nuclis no s’han perdut mai. A Lleida cada vegada són més els municipis en els quals es convoquen assemblees i algunes tenen poder de decisió.
Peramola és un d’aquests. L’ajuntament ha anunciat que el pròxim mes de febrer convocarà la primera d’aquestes assemblees “per donar veu i vot als nostres ciutadans. Que al cap i a la fi estem gestionant els seus diners”. L’alcaldessa, Gemma Orrit, apunta que si bé “no serà del tot obert”, els veïns podran decidir sobre temes quotidians i, per exemple, sobre quins usos donar a alguns equipaments. La població de Peramola ha estat sempre molt participativa i en diverses ocasions els veïns han dut a terme treballs voluntaris per arreglar alguns carrers o fins i tot construir una bàscula municipal.
A Coll de Nargó, l’ajuntament convoca tots els veïns en assemblea abans dels plens ordinaris, una vegada cada tres mesos. Des de les últimes eleccions, el maig del 2015, el poble s’ha reunit en dos ocasions i ho tornarà a fer abans del ple del mes de març.
A Rialp, el consistori fa reunions periòdiques des de l’any 2007. L’alcalde, Gerard Sabarich, afirma que es consensuen prioritats i obres i es comuniquen incidències. “Ho fem perquè resulta pràctic”, diu. Per la seua banda, a Sort, l’ajuntament està ultimant la formació d’un “consell de pobles”, en el qual representants de cada un dels seus catorze nuclis agregats han d’explicar quines mesures apressen a les respectives poblacions. “El que decideixi l’ajuntament haurà emanat del consell”, assegura el primer tinent d’alcalde de la població, Baldo Farré.
Es tracta d’una versió actualitzada dels tradicionals treballs a jova, que cada vegada utilitzen més els veïns de nombroses localitats. A Rialp, els organitzadors de la Cursa Matxicots el duen a terme per netejar camins. Les Valls d’Aguilar, Peramola o Sant Guim són altres exemples.
“Faciliten el treball i fixen un full de ruta” a l’ajuntament
A Soriguera (Pallars Sobirà), s’ha celebrat una assemblea veïnal a cada un dels 14 nuclis i els veïns han exposat les prioritats que creuen que ha de tenir en compte l’ajuntament i les deficiències que urgeix corregir. L’alcalde, Xavier Pedemonte (CUP), valora que aquestes sessions “faciliten el treball del consistori” i l’ajuden a establir un “full de ruta”. Molt vinculats amb aquesta forma d’exercir la política local estan els treballs voluntaris per a la comunitat. En aquesta localitat van començar sent una iniciativa de l’assemblea local de la CUP per tal de restaurar camins i altres actuacions en espais públics. Mesos després de l’inici del mandat, altres veïns s’hi han anat sumant i s’ha establert una espècie de borsa de voluntariat per tal d’organitzar-ho. “Solament comptem amb un empleat municipal i la gent es consciencia de col·laborar”, va assegurar Pedemonte.
