Els rais van descendir ahir pel Segre com era habitual a començaments del segle passat per transportar la fusta des de la muntanya fins al mar. Ho van fer a Coll de Nargó durant la celebració de la Baixada de Raiers, una festa que reviu aquest ofici perdut i que en aquesta edició número 29 va aconseguir recórrer fins a tres quilòmetres. Àlex Ferré, president de l’Associació dels Raiers de la Ribera del Segre, va celebrar que “encara que al principi només teníem previst descendir 500 metres, el bon temps i l’abundant cabal del riu ens ha permès fer prop de tres quilòmetres fins als Clops de Fígols”, al mateix temps que va explicar que 20 raiers havien construït i navegat les dos construccions de fusta.
Ferré també va posar èmfasi en l’èxit de visitants, unes 400 persones que, a banda de seguir de prop la recreació, van poder fotografiar-se al costat dels rais a la meta final. Es tracta de barques formades per tres trams de deu bigues cada un, amb un pes total d’una tona. D’aquí la importància de la velocitat i el cabal de l’aigua.
Però els festejos a Coll de Nargó no van acabar amb la baixada dels raiers a mig matí. Un altre dels plats forts de la jornada va ser la tradicional ofrena a la dona del raier, ja que des de l’associació tenen clar que “eren les dones les que s’encarregaven de la criança dels petits i de les tasques del camp mentre els seus marits eren fora de casa transportant la fusta, per la qual cosa també hem de recordar el seu esforç”.
Després del dinar popular a la plaça de l’ajuntament, un espai amb jocs de fusta tenia previst fer les delícies dels més petits, que també van participar amb els seus pares i avis en aquesta centenària tradició.
La Baixada de Raiers del proper any serà especial i l’organització ja té la vista posada en el programa d’activitats del que serà el trenta aniversari de la festa. Per celebrar-ho, des de l’Associació dels Raiers de la Ribera del Segre estudiaran poder allargar els actes més d’un dia, així com incloure algun concert o exposició que doni a conèixer aquest antic ofici.
Els raiers van perdurar fins al primer terç del segle XX, quan el transport per carretera es va començar a imposar i la construcció dels primers pantans feia molt difícil continuar solcant els rius. Les primeres baixades se solien fer entre el febrer i el març i s’allargaven fins al juny. Un ofici que va arribar a ocupar el 90 per cent dels veïns d’aquesta localitat.
