Un estudi apunta que els principals tractaments de l’osteoporosi podrien reduir la incidència de la covid-19. Es tracta del denosumab, el zoledronat i el calci, que podrien tenir un efecte protector en els pacients que els prenen amb una reducció de la incidència de la infecció d’entre un 30 i un 40%. Aquest és el resultat d’un estudi conjunt de l’Hospital del Mar, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat Pompeu Fabra i el Parc Sanitari Pere Virgili; publicat a ‘Aging’. El treball ha analitzat dades de més de 2.000 pacients amb osteoporosi, artrosi i fibromiàlgia i la seva relació amb la infecció per covid-19, en seguiment a l’Hospital del Mar i a l’àrea d’influència assistencial del Parc de Salut Mar.
L’últim autor de l’estudi i cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar i, Jordi Monfort, ha explicat que hi ha indicis que permeten fer la hipòtesi que determinats medicaments per tractar algunes malalties reumatològiques podrien interferir en positiu en la història natural de la covid-19, «ja sigui disminuint la incidència com disminuint l’evolució cap a casos més greus».
El punt de partida de l’estudi va ser la percepció dels especialistes de l’Hospital del Mar de la baixa incidència de al pandèmia en alguns pacients. Per analitzar-ho, van treballar de forma conjunta amb el Grup de Recerca del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF, el de Farmacologia integrada i neurociència de sistemes de l’Hospital del Mar-IMIM i els metges del CAP Vila Olímpica. Es van estudiar els diferents tractaments i l’evolució dels malalts reumatològics amb patologies no inflamatòries i la seva relació amb la infecció per SARS-CoV-2, la seva evolució, necessitat d’atenció hospitalària i mortalitat.
En cap de secció del Servei de Reumatologia, primer signant de l’estudi i investigador, el doctor Josep Blanch-Rubió, ha afirmat que l’estudi suggereix que els tractaments amb denosumab, zoledronat i calci «podrien protegir els pacients contra la infecció per covid-19, tot i que encara s’han de fer més estudis amb més pacients per demostrar-ho».
En el cas del denosumab, té com a objectiu el sistema RANK/RANKL involucrat en l’equilibri del sistema ossi, però també en la resposta del sistema immunitari a través de l’activació i diferenciació de part de les cèl·lules que en formen part. La seva inhibició modifica la resposta inflamatòria i actua sobre les citocines, que tenen un paper determinant en la infecció per covid. El zoledronat també pot modular la resposta immunitària i pot estimular la seva actuació davant el SARS-CoV-2.
Els resultats també indiquen que un altre dels tractaments habituals en aquests pacients, l’antidepressiu duloxetina, pot tenir un efecte positiu en la reducció de la incidència de la malaltia. Per contra, un analgèsic d’ús habitual per tractar el dolor, la pregabalina, sí que sembla que té una tendència a incrementar la incidència de la malaltia.
L’autor de referència de l’estudi i coordinador del Grup d’Investigació del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPG, el doctor Rafael Maldonado, ha apuntat que aquests fàrmacs antiosteoporòtics «són segurs i s’han de seguir donant als pacients que els estan prenent» i ha afegit que els prometedors resultats obtinguts amb la duloxetina «són rellevants».
La metgessa del CAP Vila Olímpica Alba Gurt ha afegit que les dades indiquen que aquests tractaments «són segurs davant la infecció per la covid-19 i, a falta de verificar-ho en estudis amb un nombre de pacients superior, «podrien disminuir la incidència» de la malaltia.
