Els voltors comuns (Gyps fulvus) juguen un paper crucial en l’alimentació dels trencalossos (Gypaetus barbatus) facilitant la detecció de carronya i preparant les carcasses. Així ho revela una investigació de la Universitat de Lleida (UdL), l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (CSIC-UCLM-JCCM) i l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), publicada a la revista *Ecosphere*.
L’estudi ha monitorat 133 carcasses de diferents tipus i mides (d’1 a 100 quilos) en paisatges oberts i de matolls dels Pirineus i Prepirineus espanyols. L’equip va analitzar 240.354 fotografies que cobreixen 3.786 esdeveniments d’alimentació, detectant que el 95,5% de les 44 carcasses consumides pels trencalossos havien estat prèviament explotades per altres espècies, principalment voltors comuns (93,2%) i, en menor mesura, àguiles daurades (Aquila chrysaetos) (2,3%).
«En la nostra zona d’estudi, els voltors són facilitadors essencials per als trencalossos, proporcionant indicis visuals sobre la ubicació dels aliments i obrint les canals per permetre l’accés a les restes òssies«, explica Pilar Oliva-Vidal, la principal autora de l’article.
Els resultats mostren que les aus carronyaires són més actives durant les hores de llum (93,7%). Els voltors són generalment els primers en arribar a les canals (53%), seguits pels corbs (24%) i les àguiles daurades (15%). Els trencalossos arriben més tard, situant-se com la tercera, quarta o cinquena espècie en arribar.
L’estudi també revela que els voltors comuns van explotar el 80% de les canals en paisatges oberts i el 61,9% en zones de matolls, mentre que els trencalossos van consumir el 48,2% i el 35,9% d’aquestes canals, respectivament. Amb una major densitat de matolls, tant voltors com trencalossos triguen més a trobar els cadàvers. No obstant això, gràcies a l’activitat facilitadora dels voltors, un cop aquests han localitzat l’aliment, els trencalossos triguen el mateix en arribar-hi en tots dos tipus de paisatge.
«Aquest és el primer estudi que explora com les connexions socials dins del ‘gremi’ influeixen en les decisions d’alimentació del trencalòs», destaca Antoni Margalida, investigador del CSIC. «La dependència dels trencalossos en els voltors comuns subratlla que la disminució de la població de voltors i l’increment de matolls que cobreixen les zones obertes poden comprometre l’èxit de l’alimentació del trencalòs», afegeix.
