La crisi sanitària de la COVID19 ha vingut a accentuar enormement una situació de crisi econòmica que ja patia el nostre país i l’ha projectat en una crisi social de grans magnituds. La manca d’habitatge social es troba en l’arrel de bona part del problema de l’exclusió social, causat per les pujades dels preus de venda i de lloguer i la consegüent expulsió del mercat de l’habitatge a moltes famílies amb poc recursos.
«La crisi de la COVID19 ha afegit a aquesta problemàtica la previsió d’un augment exponencial dels desnonaments, tant pels processos d’execució hipotecària com els derivats de la resolució de contractes de lloguer. Per tant, un cop s’aixequi la prohibició dels desnonaments vinculada a la declaració d’estat d’alarma, s’incrementarà molt de pressa el número de famílies que es preveu que perdin la llar els propers mesos i que necessitaran amb urgència una solució per no acabar vivint al carrer», afirma el portaveu Jaume Moya.
D’acord amb el mandat de l’art. 47 de la Constitució, «per garantir el dret de tota persona de gaudir d’un habitatge digne i adequat les institucions públiques han de respondre amb l’ampliació del parc públic d’habitatge», explica la diputada Elena Ferre, «ja sigui a través d’adquisicions d’espais buits, especialment a través de l’exercici dels drets d’adquisició preferent d’immobles, o ja sigui en promocions de construcció i rehabilitació».
El grup d’En Comú Podem ja va traslladar al Govern de la Diputació de Lleida aquestes necessitats en les aportacions que es van fer al pressupost per l’any 2020, sense aconseguir que el pressupost 2020 de la Diputació reflectís ni contemplés cap partida pressupostària en relació a dotar de recursos els ajuntaments de la demarcació per fer front a la necessitat d’habitatge social. Tot i això, el DL 17/2019, de millores urgents per millorar l’accés a l’habitatge, ja venia imposant als ajuntaments el mandat d’ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer i els requereix que, abans d’un any, realitzin un inventari de tot el sòl de titularitat municipal i una programació del seu desenvolupament, en dos anys.
En conseqüència, el grup d’En Comú Podem, al darrer ple, va tornar a preguntar al Govern de la Diputació de Lleida quines mesures concretes ha activat per radiografiar la necessitat d’habitatge social i ha rebut com a resposta que dels 231 municipis preguntats de la demarcació de les Terres de Lleida, Alt Pirineu i l’Aran, només 52 municipis han informat sobre la detecció de necessitats d’habitatge social. «Queda clar, doncs, quela Diputació necessita anar un pas més enllà i elaborar, per iniciativa pròpia i en col·laboració amb tots els ens locals, un inventari municipal de pisos buits», afirma Moya. Aquesta necessitat és més urgent que mai, donada la situació més que previsible posterior a l’estat d’alarma provocat per la COVID19.
El Govern de la Diputació també ha contestat que demanarà dades al’Agència de l’Habitatge de Catalunya, com a índex de referència, per contrastar-les amb l’estudi que la corporació està duent a terme. «Per al grup d’En Comú Podem aquest registre no és rigorós, en tant que la inscripció a aquest és voluntària, i no obligatòria, per part dels grans tenidors», explica Ferre. D’acord amb el Reglament del Registre d’habitatges buits, són les pròpies grans tenidores les que realitzen voluntàriament la inscripció, per la qual cosa cal un instrument municipal perquè es pugui fer la revisió del compliment i d’identificació dels «oblits».
En conseqüència, «aquest grup demanarà al Govern de la Diputació, en forma de moció al proper ple ordinari, que aquesta col·labori amb els municipis en l’elaboració d’un inventari de pisos buits en mans de persones jurídiques i de grans tenidores», explica la diputada Ferre.
Segons estimacions del propi Departament de Territori i Sostenibilitat, i només comptant habitatges nous per estrenar, es comptarien a tot Catalunya en la xifra 80.000.
Per assolir amb rigor aquest inventari caldrà que la Corporació elabori i aprovi un programa d’inspecció i comprovació que permeti detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació o que no compleixen amb les condicions d’habitabilitat i que són propietat de persones jurídiques i altres grans tenidores, i instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin si els respectius habitatges es troben en el supòsit d’utilització anòmala.
Alhora, aquests òrgans d’inspecció, podran ser finançats a través de l’impost autonòmic sobre habitatges buits, que pot ser cedit a les administracions locals.
