Encreuament Cavallers i Major

En aquest redescobriment dels racons amb encant de Lleida, avui ens desplacem al Carrer Major, l’eix més antic i destacat de Lleida. Aquesta via ha estat protagonista en temps romans, formant part de la Via Augusta; en períodes musulmans i fins i tot durant l’època moderna, arribant convertint-se en el principal eix de trànsit entre l’interior de la Península i la resta de Catalunya.

Fruit de tota aquesta hibridació de períodes, el Carrer Major abasta molts edificis amb alt significat històric. Hi dediquem especial atenció a dos edificis aixecats a l’encreuament dels carrers Cavallers i Major: la capella el Peu de Romeu a la dreta i la casa Magí Llorens a l’esquerra. Una cantonada on hi conviuen dues etapes amb 5 segles de diferència. Tot un racó amb encant.

La tribuna i els balcons amb treball de forja de la Casa Magí Llorens, coneguda com la Pedrera lleidatana, es contraposen amb l’arc de mig punt coronat per la Mare de Déu de Neus de la Capella del Peu del Romeu. I és que, amb la sortida del sol, les vidrieres de la puixant tribuna de l’edifici modernista il·luminen la capella gòtica que en els seus orígens havia de ser un oratori dedicat a la Nativitat de Maria, segons augurava el patrici lleidatà Berenguer Marquès.

Casa Magí Llorens

Tornant a la Casa Magí Llorens, obra de l’arquitecte Francesc Lamolla, es descriu un dels edificis amb alt valor històric a la ciutat. Essent originàriament la residència del banquer Magí Llorens, d’aquí el seu nom, l’immoble també ha donat emplaçament a diverses activitats al llarg de la història de la ciutat. Una construcció del 1905 plena de personalitat gràcies a la multiplicitat d’elements que destaquen en la seva façana, des de la gran tribuna central que aporta un caràcter majestuós a l’edifici fins els petits detalls que el personalitzen, així com les rajoles acolorides que decoren l’acabat inferior del balcons.

Tot i la seva història, el 1998 l’edifici va haver-se de restaurar per retornar al seu esplendor. Dues figures a la paret, representant les al·legories de la caça i la pesca, van complementar la seva ornamentació, a més de sanefes florals.

Capella del Peu del Romeu

Sense moure’ns, només girant el cap 180º, passem del segle XIX al segle XIV. Ens remuntem al 1399 amb els primers aixecaments dels murs de la capella en un solar que ja havia estat ocupat per l’anomenat Porxo de Sant Jaume, enderrocat el 1351. Davant el prec dels lleidatans per no perdre aquest punt de referència, es va construir aquesta capella de petites dimensions i planta quadrangular, dedicada a la Mare de Déu de les Neus i que al mateix temps ressuscita la llegenda dels Fanalets de Sant Jaume. D’aquí s’entén que en una de les dues façanes es trobi la mare de Déu de les Neus flanquejada per les figures de Sant Jaume i de Sant Joan Baptista i en l’altra una obertura de mig punt coronada per un ull de bou, acompanyada d’una altra obertura de dimensions més reduïdes.

Al seu interior hi trobem una escultura de Sant Gort honorant a Sant Jaume i un mural de dimensions considerables de Miquel Roig que recull de manera gràfica el mite de la Romeria del Fanalets. Hi podem veure representat a Sant Jaume traient-se l’espina del peu mentre és il·luminat per àngels aguantant fanalets.

Com podem observar es tracta de dos edificis plens de valor històric a la ciutat que avui conviuen en un dels carrers més transitats de Lleida. De ben segur les milers de persones que hi transiten al seu dia a dia tenen un motiu per parar-s’hi i aixecar el cap.

Text basat en la Guia de Lleida. Tota una ciutat per a descobrir.