⏯️ Enterren a Soleràs les restes de les 137 persones recuperades en una fossa comú del municipi

ACN
08-05-2021
  • Enterren a Soleràs les restes de les 137 persones recuperades en una fossa comú del municipi
  • Enterren a Soleràs les restes de les 137 persones recuperades en una fossa comú del municipi
  • Enterren a Soleràs les restes de les 137 persones recuperades en una fossa comú del municipi
  • Enterren a Soleràs les restes de les 137 persones recuperades en una fossa comú del municipi
  • Enterren a Soleràs les restes de les 137 persones recuperades en una fossa comú del municipi
  • Enterren a Soleràs les restes de les 137 persones recuperades en una fossa comú del municipi

El cementiri del Soleràs (Garrigues) acull des d'aquest divendres les restes de 137 individus recuperats de la fossa de la Guerra Civil del cementiri vell de la població. Les despulles s'han enterrat en sis nínxols del cementiri, a l'espera que en un futur es puguin identificar a partir de noves dades genètiques. L'excavació de la fossa del Soleràs va permetre recuperar restes de 146 persones, 9 de les quals ja han pogut ser identificades amb el Programa d'identificació genètica impulsat pel Departament de Justícia. En aquest sentit, la consellera Ester Capella ha entregat a la família les restes de Josep Pérez Fajardo, un soldat republicà que estava a la fossa i que ha pogut ser identificat recentment. 

El Departament de Justícia ha retornat, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, les restes sense identificar de la fossa del Soleràs en un acte institucional celebrat aquest divendres al cementiri nou del municipi garriguenc, el mateix dia que es compleixen tres anys de la finalització de l'excavació de la fossa del cementiri vell del poble. 

Les despulles s'han enterrat en sis nínxols amb "l'espera i l'esperança" que en un futur es puguin identificar a través del Programa d'identificació genètica, ha assenyalat la consellera de Justícia, Ester Capella. "I, continuarem per poder tancar dols induvials que a la vegada són dols col·lectius, per què no caiguin en l'oblit, per explicar als nostres néts perquè van morir i perquè no torni a passar" ha assenyalat.

Per la seva banda, l'alcalde del Soleràs, Jordi Sarlé, ha qualificat l'acte "d'històric i un pas molt endavant del projecte de memòria històrica", i ha afegit que l'obertura de la fossa, l'any 2017, ha fet que els veïns el poble hagin "començat a parlar" dels fets que van passar durant la Guerra Civil. L'alcalde, visiblement emocionat per la presència a l'acte de l'exconsellera Meritxell Serret, també ha assegurat que el poble està "molt content" que s'hagi recuperat la memòria històrica.

Entrega a la família de les restes del soldat Josep Pérez

Durant l'acte, la consellera també ha lliurat a la família les restes de Josep Pérez Fajardo, un soldat republicà de 21 anys de Barcelona localitzat a la fossa del Soleràs i que recentment ha pogut ser identificat. La seva neboda Maria Rey ha assegurat que es tracta "d'un dia molt important" perquè "per fi" podrà enterrar les restes del seu oncle juntament amb les dels seus avis. "Els hi torno el seu fill que no sabien on era, que no van tenir mai un lloc on poder posar-hi unes flors i ara per fi podran estar junts al cementiri de Montjuic", ha manifestat.

Així mateix, Rey també ha indicat que la família està passant per un moment de "sentiments contraposats". Per una banda, perquè trobar les restes del jove soldat que va morir el maig del 1938 al Soleràs ha remogut "un fet molt dolorós", sobretot a la seva mare –germana de Josep Pérez Fajardo- "que feia anys que havia assumit que no trobaria" el seu germà i que havia "tancat pàgina, mal tancada". Tot i això, ha assegurat, per altra banda, que la identificació ha estat "una molt bona notícia".

Abans de l'acte institucional, la família de Josep Pérez i les autoritats han fet una visita al cementiri vell del Soleràs, el lloc on es va trobar el soldat. 

Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica

L'acte també ha servit per instal·lar al mateix cementiri nou de la localitat una placa de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica. Es tracta d'un dels plafons que senyalitza els cementiris del país on hi ha enterrades persones recuperades en fosses de la Guerra Civil. El text de la placa explica el context històric de la fossa i la intervenció arqueològica.

146 persones recuperades

La Generalitat va recuperar 146 individus en l'excavació a la fossa del cementiri vell del Soleràs, que es va dur a terme entre l'octubre del 2017 i el maig del 2018. Es tracta de la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades.

La majoria de víctimes eren soldats republicans que van morir en dos hospitals de campanya instal·lats al poble. També s'hi van trobar 25 soldats rebels i alguns civils. Els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats republicans morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.

9 identificats al Soleràs

El Programa d'identificació genètica que va posar en marxa Justícia ha permès identificar, fins ara, 9 de les 146 persones recuperades al Soleràs, comptant també el soldat republicà Josep Pérez Fajardo. Les altres són els civils Leandro Preixens, Ramon Jové i Maria Teresa Mir; els soldats republicans Josep Moles i Tomàs Verdaguer; i els soldats franquistes Modesto Sualdea i Herminio Bonilla. També s'ha identificat el soldat Sabatés, un republicà de qui es desconeix el nom perquè podria ser qualsevol dels dos germans Sabatés de Torelló que van desaparèixer durant la Guerra Civil.

El Programa d’identificació genètica disposa d'una base de dades amb els perfils genètics de familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

El sistema ha permès identificar un total de 12 persones, les 9 del Soleràs i unes altres 3 (dos maquis recuperats de fosses de Castellar del Vallès i de Tortosa, respectivament, i d'un pres republicà recuperat d'una fossa de Navarra). Les persones identificades s'entreguen a la família.

Punt logístic

El Soleràs és un poble que va quedar a mig camí entre el front de l’Ebre i el front sud del Segre. Va ser un punt logístic molt rellevant entre els mesos de juliol i desembre del 1938 perquè la República va ubicar l'atenció sanitària dels ferits entre aquests dos fronts. Al gener del 1939 la zona va caure en mans de l'exèrcit franquista, que va aprofitar l'espai i la infraestructura per enterrar-hi els seus soldats morts a la Batalla de Les Garrigues.

Pla de fosses

El Pla de fosses és el programa del Govern que planifica l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla, iniciat l'any 2017, ha facilitat l'obertura de 35 fosses i la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Renoves l'armari cada tardor?