Erradiquen el veró de dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i hi torna la biodiversitat
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:La prova pilot amb rotenona ha eliminat aquest peix invasor als Tres Estanys del Mig i de Baix, a la Guingueta d’Àneu, i deu mesos després ja s’hi detecta el retorn d’amfibis i invertebrats / ©gencat
Els Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, han quedat lliures de veró, un peix invasor introduït accidentalment com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita i que havia alterat l’equilibri d’aquests ecosistemes d’alta muntanya. Deu mesos després de la intervenció, els primers seguiments confirmen l’eliminació completa de l’espècie i una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat.
L’actuació, executada el setembre passat en el marc del projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, va consistir en l’aplicació de rotenona, un ictiocida biodegradable utilitzat per erradicar peixos introduïts en sistemes lacustres d’alta muntanya. Es tracta de la segona prova pilot feta en estanys del Pirineu català, després de la intervenció a l’estany de Manhèra, a la Val d’Aran.
Els resultats mostren que els dos estanys tractats han començat a recuperar comunitats biològiques que no s’hi detectaven des de l’inici dels primers programes de seguiment, l’any 2014. Entre els signes més destacats hi ha el retorn d’amfibis i invertebrats, especialment sensibles a la presència del veró, que depreda postes i altera les condicions necessàries per a la reproducció d’altres espècies.
Segons Barend L. van Drooge, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), “el seguiment dels nivells de la rotenona a l’aigua ha permès constatar que es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana del producte d’entre 10 i 20 dies, fet que n’escurça la permanència al medi aquàtic i apunta a una afectació molt limitada sobre l'ecosistema”.
A més, no s’ha detectat cap rastre de rotenona al riu situat aigües avall dels estanys tractats, fet que confirma que el producte ha quedat confinat a l’àmbit d’actuació i no s’ha dispersat fora dels llacs intervinguts.
Una amenaça per als estanys d’alta muntanya
La introducció de peixos és una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat als estanys d’alta muntanya. En el cas del veró, la seva elevada capacitat de reproducció i adaptació ha afavorit l’expansió en diferents punts del Pirineu, amb impactes importants sobre les xarxes tròfiques i les espècies autòctones.
La intervenció als Tres Estanys representa una experiència de referència perquè s’ha fet en un sistema més extens i complex que el de Manhèra, amb estanys interconnectats. Segons Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i responsable tècnic de l’actuació, “en el cas dels Tres Estanys, el repte era especialment rellevant perquè la intervenció es va dur a terme en un sistema de dimensions més grans i amb una complexitat superior a la de l’estany de Manhèra pel fet de tractar-se d’estanys interconnectats”.
Una de les diferències entre els dos llacs tractats és que a Tres Estanys del Mig ja s’hi havien fet actuacions prèvies de control del veró amb xarxes, trampes i pesca elèctrica. Tot i que aquests mètodes no havien aconseguit erradicar completament l’espècie, sí que haurien ajudat a mantenir-ne la població sota control.
En aquest sentit, Marc Ventura, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, apunta que "les primeres dades indiquen que la recuperació ecològica està sent més ràpida a Tres Estanys del Mig que a Tres Estanys de Baix i que a l'estany de Manhèra. Una possible explicació és que els treballs previs de control de la població de veró van permetre conservar un reservori latent d'espècies al sediment, que ara estaria afavorint una recolonització més ràpida de l'ecosistema”.
Seguiment durant els pròxims anys
Tot i l’èxit de l’eliminació del veró, els responsables del projecte remarquen que la recuperació completa dels estanys serà gradual i requerirà seguiment científic durant els pròxims anys. Les tasques de monitoratge serviran per avaluar l’evolució de les comunitats biològiques i documentar la recuperació dels processos ecològics naturals.
El director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, considera que “aquests primers resultats són una notícia molt positiva per a la conservació dels estanys d'alta muntanya. Més enllà de l'èxit de l'actuació, la prova pilot demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut una part important de la seva biodiversitat i generar coneixement útil per afrontar reptes similars en altres estanys del Pirineu”.
L’actuació ha estat coordinada i executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic i l’Associació La Sorellona, amb la supervisió científica del CEAB-CSIC i l’IDAEA-CSIC, i amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. El projecte LIFE RESQUE ALPYR està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea i treballa en la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya en espais Natura 2000 del Pirineu i els Alps.
