“En el terreny de les arts, l’escultura sempre ha anat un pas darrere de la pintura; m’agradaria canviar aquesta tendència creant una escultura d’avantguarda”, assegura l’artista Rubén Aranda (Lleida, 1976). I per això res millor que fusionar materials clàssics com l’acer, el bronze, el marbre o el ferro amb altres de més propis ja del segle XXI com el termoplàstic i els polímers. Una bona mostra del seu treball podrà veure’s a partir d’avui divendres a la galeria Terraferma de Lleida (obertura a les 18.00 h i inauguració a les 20.00 h), en la que serà la seua primera exposició individual a la capital del Segrià.
De fet, Aranda fa tot just uns set anys que es dedica a aquesta vocació escultòrica, que es va gestar en el si de la seua família, dedicada al sector de la construcció, i que ell va madurar amb els seus estudis a l’Escola d’Art Ondara de Tàrrega.
La crisi de la construcció va obligar la família, establerta a Alpicat, a reconvertir-se i adaptar-se als nous temps. Així, a través de l’empresa Innovart s’han dedicat a la restauració historicoartística –al Castell de Gardeny, el campanar de la Seu Vella i ara al Roser, entre altres espais a Lleida– i també a l’escenografia teatral, la decoració i les creacions en polièster, fins i tot per a carrosseries i aeronàutica.
Tanmateix, Aranda vol ara donar-se a conèixer amb el seu nom propi artístic a través d’unes peces sorprenents: “No deixo l’antic, encara pico pedra i faig servir el ferro i el bronze, però amb aquests nous materials plàstics vull anar a l’avantguarda, la qual cosa a més et permet anar més ràpid en el procés d’elaboració escultòrica”. I la mida no representa cap problema per a aquest artista lleidatà, amb peces espectaculars com un ós de gran format i d’aparença fèrria, o alts relleus que sembla que s’escapen de la tela. “Vull expressar felicitat, angoixa, agonia…, i impressionar l’espectador”, conclou l’artista.
