Ester Sans, o com plasmar l’art a la pell

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
22-02-2019
  • Ester Sans, o com plasmar l’art a la pell

L’origen dels tatuatges es remunta a la prehistòria, quan els primers pobles primitius plasmaven a la seva pell dibuixos dels animals que consideraven més perillós per tal d’evitar un enfrontament del qual en sortirien malparats. Al llarg dels segles, el món del tattoo ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les expressions artístiques que més admiració i adeptes ha guanyat (i segueix fent-ho) a tota societat. L’Ester Sans és una de les moltes culpables d’aquest auge artístic, concretament, a Lleida.

Des de ben petita li agradava tant dibuixar que s’hi podia estar hores i li servia per estar tranquila. Dibuixava tot allò que veia per la finestra de casa seva, i a partir d’aquest record, la seva curiositat per les formes i els volums va despertar. La seva trajectòria professional dins del món del tatuatge de moment és curta, s’hi dedica des de fa 4 anys, però ja acumula un llarg historial d’obres que llueixen diverses persones. L’art sempre ha jugat un paper fonamental en la seva vida i l’ha acompanyat des que té ús de raó, però la seva formació va més enllà del dibuix i dels tattoos.

Va estudiar el batxillerat artístic i posteriorment s’endinsà al grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Lleida, una carrera que va cursar fins a tercer any, quan va decidir deixar-ho i posar-se a dibuixar i a tatuar. Confessa que des d’aleshores enyora la possibilitat de compatibilitzar la seva feina i el seu temps per poder adquirir uns coneixements de dibuix aplicables a la seva tasca.

L’Ester es defineix com una persona constant, treballadora i amb moltes inquietuds que l’han portat a mantenir sempre ganes d’aprendre i una evolució constant. El que més l’apassiona és poder treballar en allò que li agrada, alçar-se a les 7 del matí, direcció cap a l’estudi, preparada per tatuar durant 7 hores i tornar a casa seva a seguir dibuixant. Tot això no li suposa un problema, sinó tot just al contrari, està encantada de poder convertir la seva passió en el seu mode de vida.

Ella mateixa es va fer el seu primer tatuatge, el dibuix d’uns ocells negres els quals considera “horribles”, però que no se’ls tapa per la història, el significat i el sentiment que hi guarden. Sobre el seu estil com a tatuadora, s’inclou dins del neotradicional, el qual parteix d’una bona base de negre a partir d’on s’hi apleguen colors càlids, sòlids i brillants.

Aquest 2019 impartirà diferents convencions a nivell nacional i properament s’incorporarà com a “guest” a altres estudis arreu d’Espanya i Europa. Avui dia, és pràcticament impossible pels artistes no rebre la influència de tot allò que troben a través de les xarxes socials. Als inicis, l’Ester tenia molt en compte diverses referències artístiques, però actualment busca la inspiració per a les seves obres no en altres tatuatges, sinó en l’art en general o en qualsevol element quotidià que pugui cridar-li la seva atenció. En quant als seus referents, li agrada molt els estils i maneres de treballar de Sam Clark, Chris Green i Übler Friedrich, entre molts altres.

Més que un sector o una professió, podem afirmar que el món del tattoo és una forma de vida. Malgrat aquesta creença, és un àmbit que actualment s’ha anat estenent i globalitzant fins al punt que per alguns és una moda o un complement més. Girant la vista anys enrere, és evident que l'exhibició de tatuatges anaven de la mà dels prejudicis, normalment negatius i despectius, vers el professionals i les persones tatuades. L’Ester explica que en l’actualitat, la vigència d’aquesta aprensió depèn de la zona on es plantegi la qüestió. Sí és cert que a Lleida la reacció de la gent quan et veu tatuat no és la mateixa que la gent de Barcelona o Madrid. Ella considera que en les grans ciutats s’ha normalitzat molt, però que en un poble o ciutats petites la gent seguirà girant la vista estranyada pel carrer quan trobi alguna persona visiblement tatuada.

En aquest sentit, creu que caldria també tractar aquesta normalització en els àmbits de la formació i reglamentació dels i les tatuadores. Sans veu necessària una major regulació en relació a qui pot dedicar-se professionalment a tatuar i qui no. “Avui dia, tothom qui té una màquina es creu tatuador i la realitat és que darrere d’un tatuatge hi ha moltes hores de pràctica i d’aprenentatge, tant de dibuix com de tattoo, i crec que sovint la gent no ho té en compte”. Seguint amb les reivindicacions, l’Ester considera que les empreses distribuidores de material també haurien de regular a qui li venen i a qui no els seus productes. En molts països, si no demostres que estàs en un estudi no et venen el material. “Aquesta norma permet una regulació professional i una major qualitat, tant artística com higiènica per a la gent que es tatua”.

També ens parla del seu dia a dia a “Tits and Tats Tattoo Studio”, un projecte nascut gràcies a la seva parella, en Gerard, al desembre de 2014. Ell va ser l’única persona que va creure en l’Ester als seus inicis i, donat que ambdós treballaven en coses que no els omplia, van decidir emprendre conjuntament aquest projecte. A dia d’avui, tant la pròpia Ester com l’estudi “Tits and Tats Tattoo” estan considerats com una de les millors opcions per tatuar-se a la ciutat de Lleida.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta