Estudi demostra l’empitjorament dels malalts d’Alzheimer després de cinc setmanes de confinament

La Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida, ubicada a l’Hospital Universitari de Santa Maria, ha demostrat l’empitjorament dels símptomes neuropsiquiàtrics de les persones que pateixen Malaltia d’Alzheimer i deteriorament cognitiu lleu durant les cinc setmanes de confinament. En un estudi, publicat a la revista European Journal of Neurology, els investigadors B. Beatriz Lara, Anna Carnes, Farida Dakterzada, Ivan Benitez i Gerard Piñol-Ripoll, del grup de recerca de Neurociències Clíniques, han analitzat l’impacte de l’epidèmia en 40 pacients de la unitat.

L’agitació, l’apatia i l’activitat motora són els símptomes que més s’han vist afectats en les persones que pateixen Malaltia d’Alzheimer i deteriorament cognitiu lleu. Els 40 pacients, 20 amb diagnòstic d’Alzheimer i 20 amb diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu, havien passat una avaluació el mes anterior al confinament, i després de cinc setmanes de reclusió, es van revaluar telefònicament mitjançant l’Inventari Neuropsiquiàtric (NPI) i EuroQol-5D per valorar els símptomes neuropsiquiàtrics i la qualitat de vida dels pacients i cuidadors. Aquests tests inclouen preguntes de diferents àmbits com la mobilitat, la cura personal, el dolor o la depressió. Els resultats mostren que aproximadament el 30% dels pacients i el 40% dels cuidadors van registrar un empitjorament del seu estat de salut.

“Aquesta recerca ens permet posar de manifest una realitat que ha passat desapercebuda durant aquest període de temps en un segment de població molt fràgil com són els pacients amb trastorns cognitius. Aquest estudi demostra la necessitat d’adoptar mesures especials en aquest grup de població i els seus cuidadors en el cas que ens trobem en situacions similars a les viscudes durant el confinament produït com conseqüència de la pandèmia de la COVID-19”, ha afirmat el responsable de la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida i professor associat de la Universitat de Lleida, Gerard Piñol.

Aquesta recerca s’ha realitzat gràcies a una ajuda del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (PERIS 2019 SLT008/18/00050) per al darrer autor, Gerard Piñol-Ripoll, i una ajuda de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) pel tercer autor, Farida Dakterzada.