Dirigits per la professora Núria Casado, una vintena d’alumnes ha elaborat una peça de teatre no narratiu, sense història ni personatges. Han escrit escenes pròpies i també han fet adaptacions lliures d’alguns passatges d’un monòleg de Davide Carnevali per a l’espectacle Decameró i un text de Marina Garcés per A Tocar!. «És una paleta de lents, que van des del teatre èpic, passant pel teatre social, la sàtira i el teatre de la reminiscència», explica Casado. També han treballat molt les improvisacions.
«Hem intentat reflectir la macro tragèdia, la comèdia surrealista en la qual tots hem quedat atrapats, i la fantasia de la nostra nova normalitat de la manera més fidel i poètica possible», destaquen els participants en la iniciativa. «És un relat teatral del nostre any sense primavera, incloent les nostres frustracions, ràbia, por, preocupacions… i la nostra joventut», afegeixen. «Afortunadament, el que va començar com un rèquiem dramàtic per plorar el final d’una època s’ha anat convertint en un rèquiem per acomiadar-se d’un moment molt difícil», conclouen els estudiants.
L’alumnat ha programat dos representacions amb aforament restringit al plató de la Facultat de Lletres, al Rectorat de la UdL, ahir i avui 22 de juny a les 20.30h al Plató de la facultat de Lletres. De forma complementària, ha previst oferir una versió en línia al canal de YouTube del taller escènic DALDrama Productions.
