Dos exalumnes del Liceu Escolar, familiars d’antics estudiants ja difunts així com públic general han tornat aquest dimarts a l’homenatge que la Paeria dedica cada any a les víctimes del bombardeig de Lleida del 1937 després de les limitacions amb què l’acte es va haver de realitzar el 2020 amb motiu de la pandèmia.
El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de la tinent d’alcalde Sandra Castro i de representants de la Corporació Municipal, ha presidit la commemoració, que ha tingut lloc a l’avinguda de Blondel, en el punt on es trobava el Liceu Escolar que assenyala l’escultura “Memòria, dignitat i vida”.
La commemoració ha començat amb un relat contextualitzat sobre els fets del 2 de novembre de 1937, conduït per l’historiador Oriol Bosch. Després dels parlaments del paer en cap i de la tinent d’alcalde, s’ha realitzat una actuació musical i escènica a càrrec d’Elena Gasós -alumna del Conservatori Municipal– i de les professores de l’Aula Municipal de Teatre, Ares Piqué, Maricel Cano i Mireia Teixidó.
La Memòria Històrica, «para-xoc enfront el feixisme»
L’alcalde ha remarcat que “d’una acció de terror i barbàrie, fa temps que la Paeria ha construït un acte on posa la paraula, la música, el silenci i la trobada cívica al servei de la Pau”. Pueyo ha assenyalat: “els feixismes, les guerres i les amenaces a la democràcia i a les llibertats són vius i, per tant, les societats hem de recordar ferides importants com el bombardeig de 1937 a Lleida, perquè res semblant a això pugui tornar a passar”.
En aquest sentit, ha emplaçat la ciutadania a ser partícip de les accions de Memòria Històrica que es duen a terme a Lleida: “el treball de Memòria Històrica s’ha de continuar fent perquè és una garantia de record, permet establir un para-xoc enfront del ressorgiment del feixisme i ideologies d’aquest tipus”.
Sandra Castro ha asseverat: «avui fem un acte de record a la memòria de les víctimes i de les seves famílies, però també un acte de record a la vida, la dels i les supervivents». La regidora ha destacat la presència de dos exalumnes del Liceu Escolar, Jordi Quílez i Ramon Ortín, de la família Godàs així com de familiars d’antics estudiants ja difunts. Així mateix, ha traslladat un missatge d’afecte per a la resta d’exalumnes que no han pogut assistir-hi. Tots ells, així com els centres educatius de la ciutat, rebran l’enregistrament de l’acte d’avui.
En el seu parlament, l’’alcalde ha avançat que, abans de finals d’any, es preveu retirar l’escut franquista que encara roman a Gardeny, el qual serà traslladat a l’Arxiu Arqueològic de l’Ajuntament de Lleida. Així mateix, ha dit que la Paeria serà sensible a la demanda expressada per establir un punt de memòria a la Seu Vella, en record de les persones que hi van ser empresonades després de la Guerra Civil.
El Liceu Escolar
El Liceu Escolar es va crear el 1906 de la mà del gran mestre i pedagog Frederic Godàs, juntament amb altres col·laboradors de gran vàlua personal i professional, com Antoni Sabater, Humbert Torres i molts d’altres. El Liceu Escolar va ser el primer centre lleidatà inscrit dins el moviment de l’Escola Nova catalana.
El Liceu va tenir diferents ubicacions fins que el 31 d’agost de 1913 es va inaugurar l’edifici definitiu, a l’avinguda Blondel, davant l’escultura que avui el recorda.
El 2 de novembre de 1937, nou avions Savoia-Marchetti S.M. 79 de l’aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat de Lleida. Fou un dels atacs aeris més mortífers de la Guerra Civil, juntament amb els de Guernica, Durango o Granollers. En l‘ofensiva contra la població civil van morir més de dues-centes cinquanta persones.
Una de les bombes va caure de ple en un dels costats de l’edifici del Liceu Escolar, derruint-lo per complet i provocant la mort de mig centenar d’infants i d’alguns professors que, en el moment del bombardeig, eren a les aules
