Excaven dos noves estructures funeràries i analitzen un túmul a la Vall de la Clamor
La recent campanya d'excavacions a la necròpolis prehistòrica de la Vall de la Clamor, situada a Soses, ha revelat dos noves estructures funeràries i ha permès desmuntar completament un túmul pla per estudiar-ne el procés de construcció. El Grup d'Investigació Prehistòrica (ARQHISTEC-GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) treballa per conèixer més detalls d'aquest cementiri datat entre finals de l'edat del bronze i els inicis de l'edat del ferro (segles IX-VI aC).
Durant els treballs arqueològics d'aquest estiu, l'equip ha ampliat el perímetre de l'àrea funerària amb una nova rasa de 25 metres quadrats, localitzant dues estructures. Una d'elles conté només una part de l'urna cinerària, mentre que l'altra mostra restes humanes calcinades dipositades directament al subsòl, acompanyades de petits elements metàl·lics. "Aquestes restes estaven disperses i sense contenidor", explica Mònica Bouso, professora d'Història Antiga de la UdL i membre de l'ARQHISTEC-GIP.
El desmuntatge del túmul pla TU-7 ha revelat com l'anell extern descansava sobre una capa argilosa, mentre els cercles interns reposaven sobre un nivell amb carbons i ossos cremats, probablement part de la pira funerària. Les restes incinerades estaven dipositades a l'interior d'una urna situada al centre de l'estructura de pedra.
També s'han descobert dues estructures relacionades amb ritus funeraris que no contenen enterraments. "Podrien haver funcionat com taules d'ofrenes o suports per a la preparació de les urnes", especula Bouso.
A més, cinc urnes cineràries recuperades entre 2019 i 2023 han estat micro-excavades al laboratori amb la col·laboració de Lisa Monetti, antropòloga especialista en cremacions de la Universitat de Drew. La necròpolis es troba a poc més de 500 metres de l'oppidum de Gebut, suggereix que la comunitat del turó s'enterrava a la Vall de la Clamor durant l'edat del ferro.
El projecte està finançat per l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta amb la col·laboració de l'empresa Iltirta Arqueologia i l'Ajuntament de Soses.