⏯️ "Fa tants dies que són al carrer, que quan tenen plaça al refugi els canvia la vida"

REDACCIÓ
Publicat: 
04-06-2020
Actualitzat: 04-06-2020 15:02
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Entrevista a Mor Samb, mediador intercultural | #ElCompormísNoTanca

Mor Samb és mediador intercultural als programes de Temporers i Assentaments de Càritas Diocesana de Lleida,  i actualment la seva tasca principal és acompanyar als temporers que han arribat al refugi instal·lat a la parròquia de Sant Ignasi de Lleida, impulsat per Arrels – Sant Ignasi, Creu Roja i Càritas. Ens explica, de primera mà, quina és la situació. Des de Lleida.com volem fer-nos ressò d'aquesta conversa mantinguda amb Càritas Diocesana de Lleida per donar a conèixer com funciona aquest servei, així com les vivències i sensacions de totes les persones que el fan possible.


  • Explica’ns el servei que s’ha obert a la parròquia de Sant Ignasi.

Es tracta d’un servei temporal i complementari, que s’ha posat en marxa per a les persones que vénen a recollir fruita amb l’objectiu que no es trobin al carrer. El problema és que, com que és complementari, el lloc és molt petit i no hi ha espai per a tothom que arriba.

  • Què hi feu en aquest refugi de temporers?

Principalment s’ofereix un espai per dormir, per menjar, que es puguin dutxar i el material necessari per poder desenvolupar aquestes tasques.

  • Enmig de tot plegat, quina és la teva tasca?

La meva principal funció és acompanyar a aquestes persones. Quan arriben a la parròquia, els rep personal de Creu Roja i jo estic allí per si no entenen alguna cosa. Després vaig al seu costat fins a la recepció per si tenen problemes de comprensió de l’idioma i els ensenyo l’espai on viuran. Vaig amb ells durant tot el recorregut fins que arriben al seu espai dormitori.

  • Quantes places hi ha al refugi?

Són 10 places i ara mateix està ple. Així i tot, de vegades les persones van canviant. Uns dormen dos nits i marxen, llavors arriben uns altres,.. Però les places sempre estan plenes.

  • Així que deu haver-hi llista d’espera…

Sí. Parlant amb el noi de recepció, em va explicar que tenien 12 persones a la llista, quan el refugi ja estava ple.

  • Com arriben les persones al refugi?

Els primers que van arribar ho van fer per casualitat i altres vénen derivats del centre que hi ha al pavelló Agnès Gregori. La majoria, però, s’assabenten del servei perquè s’ho expliquen entre ells.

  • Quines són les principals preocupacions d’aquestes persones?

Les preocupacions principals són que vénen d’un altre lloc de l’Estat espanyol per treballar i arriben pensant que tot just aterrar es podran posar a treballar. Quan ho fan, s’adonen que no tenen ni una casa a on dormir, ni menjar, ni lloc per dutxar-se. La principal preocupació, sens dubte, és la feina. Fins i tot, gent que té papers a qui els han dit que hi ha treball, costa que en trobin. A més, com que alguns no tenen els papers, aquesta és una dificultat afegida.

  • I com se senten en arribar al refugi?

Quan arriben al refugi estan cansats i frustrats però quan aconsegueixen una plaça els noto alleujats. Fa tants dies que són al carrer, que amb un moment els ha canviat la vida i són una altra persona.

  • La majoria vénen d’altres llocs de l’Estat espanyol, doncs…

Sí. De Lleida, per exemple, no en conec cap. En conec que vénen de Bilbao, Barcelona, Salou i de Girona. També des de Sevilla. Arriben dels circuits de la fruita…

  • Però aquí, realment, hi ha feina?

Del refugi, ara són 3 o 4 els que estan treballant. Uns treballen un dia i després res més… No sé si podem dir que hi ha feina, la veritat, perquè n’hi ha que n’estan buscant i no en troben.

  • I la pandèmia de la covid-19, com els afecta?

Afecta molt en l’arribada, com arriben aquí. I després perquè tothom qui venia amb la intenció de llogar alguna habitació no pot, perquè ningú se’n fia. I després també en el tema dels desplaçaments en vehicle, ja que no s’hi poden portar tants integrants com en anys anteriors.

  • Hi ha cert temor al tema d’identificacions?

És cert que quan arriben i els demanen només el nom, ja s’espanten. I llavors els he d’explicar els motius pels quals demanen aquesta identificació. En un principi dubten que el refugi sigui un lloc segur per dormir, se’ls hi nota.

  • En aquest sentit, és important la figura d’un mediador…

Sí. Per exemple, l’altre dia li vaig dir a un dels que estan al refugi que vindria un gestor a revisar-li la documentació per si el contracte estava bé: si se li respectaven els seus drets, el salari era el que tocava… Tenia tanta por que li vaig haver d’explicar en Wolof [el seu idioma] els motius pels quals ho volen saber. Perquè si una persona treballa, ha de tenir el contracte ben fet, amb la retribució que toca, amb l’alta a la seguretat social,… Llavors ells tenen molts dubtes perquè, d’alguna manera, no es fien de la figura del gestor o de la mateixa persona de recepció que els hi pregunta el nom i poca informació més. Sempre els dic que només diguin allò que volen i no estan obligats a explicar-ho tot.

  • Per tant, tu fas de pont entre els qui arriben i els que acullen?

Exacte. Aquesta és la meva principal funció. Una voluntària em va dir que, només per poder superar mals entesos com el que explicat abans, era necessari i imprescindible comptar amb la figura d’un mediador. I a mi, això m’omple de satisfacció.

  • Per acabar, com ho estàs vivint tot plegat?

És una feina que porto temps fent i ho intento viure dins de la normalitat. De vegades sents tristor per la gent que acaba d’arribar perquè no pots fer res que estigui a les teves per evitar que es quedin a dormir una nit al carrer. Però bé, llavors l’endemà tenen lloc on anar i t’alegra una mica. La meva feina és estar entre les dues parts i això em permet entendre a les dues bandes. La clau és que s’ajustin un costat i l’altre per poder neutralitzar les diferències. En definitiva, jo ho visc bé perquè estic encantat de poder ajudar.

Comparteix

També t'interessarà