Feminisme interseccional, la lluita amb perspectiva

LLEIDACOM / Laura Gómez i Lourdes Farré
08-03-2020
  • Feminisme interseccional, la lluita amb perspectiva
  • Feminisme interseccional, la lluita amb perspectiva
  • Feminisme interseccional, la lluita amb perspectiva

Des de principis dels anys seixanta, dins del moviment feminista es comença a qüestionar sistemàticament la universalitat d'un únic subjecte femení (dona blanca occidental, heterosexual i burgesa) com a representatiu de la realitat de totes les dones i de la categoria de "dona". Aquest subjecte universal ometia i ignorava les diferències de raça, classe i sexualitat, per el qual es posava en dubte que el coneixement produït des del feminisme fos universal i pogués ser generalitzat a l'experiència de totes les dones.

És per això que, des de la dècada de 1960, s'ha criticat molt el fet que el discurs de les dones blanques de classe mitjana sigui el central dins del moviment feminista hegemònic. Aquesta crítica se centra, per tant, en el feminisme liberal, individualista i que fa de mirall només dels valors d'una part de les dones, en aquest cas de les més privilegiades, sense incloure a la resta.

Així, l'activista Kimberlé Crenshaw l'any 1989 usava per primera vegada el terme Feminisme Interseccional, fent referència a l'enfocament pel qual cada subjecte sofreix opressions o discriminacions d'acord amb la seva pertinença a diferents categories socials, entre les quals trobem el gènere, la raça, la classe, l'ètnia, discapacitats o sexualitat.

Per tant, el Feminisme Interseccional és aquell que reconeix que no existeix un sol eix d'opressió, el de gènere, sinó un moviment que té en compte tota mena de dones i les opressions que aquestes sofreixen, pel motiu que sigui, i que rebutja totalment la visió de què només existeix un tipus de dona, sinó que hi ha múltiples realitats. Per el tant, el la interseccionalitat no es basa en la premissa d'unificar la identitat i buscar els interessos compartits per totes les dones sinó que sorgeix arran de reconèixer diferents necessitats i experiències de totes les dones.


Entrevistem a Maria Alloza, coordinadora de LIKA, Associació per a la Llibertat, la Igualtat, la Coeducació i l’Acció

Què és LIKA?

LIKA és una entitat que neix ara fa deu anys, de fet aquest any és el desè aniversari, i neix arran de la necessitat de diferents persones que treballen en l'àmbit de la igualtat i sobre la coeducació i llavors es decideix muntar una entitat. Una entitat que a Lleida no hi havia, veuen que hi ha aquesta necessitat a Lleida i la decideixen muntar per poder fer aquesta intervenció en el món de l'educació sobretot.

A l'eslògan deixeu clar que sou una associació que lluiteu per la igualtat de gènere i per alliberar una mica els estereotips marcats. Des de quina perspectiva ho féu?

Des de la perspectiva feminista, nosaltres tenim una base feminista que creiem que és la que cal per a desmuntar tota aquesta societat patriarcal, que és la que marca tots aquests estereotips.

Com sorgeix la idea de crear aquesta associació?

Sorgeix, com t'he comentat abans, de la necessitat a Lleida i es pensa que cal crear una entitat que treballi per poder-ho fer i és aquest grup de persones en l'àmbit professional que la creen i decideixen doncs que s'ha de ficar fil a l'agulla per començar a desmuntar que és tota aquesta concepció d'idees.

A més, oferiu un cop de mà a entitats, a empreses, a centres educatius... volem saber que consta aquesta ajuda.

Bé, nosaltres n'emmarquem dintre de tres àrees; una seria l'àrea de sensibilització, l'àrea de prevenció i l'àrea d'orientació. Llavors, a l'àrea de sensibilització i prevenció són en les que més ens emmarquem, ja que ens arriben demandes per diferents empreses. De moment, entitats privades poques. Venen més pel tema del món educatiu i mes de les institucions i grups no formals que fan demanda perquè veuen aquesta necessitat de fer intervenció al món de la coeducació. Quan parlem de la coeducació també ho podríem lligar des d'una perspectiva de gènere, parlant de violència de gènere, parlant d'estereotips, de teories feministes, etc.

Has parlat de coeducació, aquesta és una de les vostres propostes de treball. De què es tracta i quina finalitat té?

La coeducació és la forma d'intervenció i des de la teoria d'educar a totes les persones en una igualtat, en què totes les persones parteixen des d'una mateixa base. La coeducació també sorgeix d'una teoria feminista, diguéssim de la mateixa ideologia. Llavors nosaltres, pensem que per poder desmuntar o poder desconstruir aquesta societat el que hem de fer és basar-nos en l'educació de les persones més petits i més petites. Doncs, és la coeducació qui entra a l'educació per desmuntar tots aquests estereotips i aquesta societat. I pensem que és important començar d'arrel per anar poder fent una societat doncs més igualitària.

Aquesta educació és tant a nens com a nenes, i en general a tothom?

Tothom, nens, nenes i no solament parlem des d'una perspectiva molt binaria sinó altres diversitats.

Aquesta coeducació ha donat resultats?

No et puc parlar exactament de resultats, ja que no és una cosa que es porti. Sí que s'han fet propostes, fa anys que s'han fet propostes, la coeducació no és un concepte nou però sí que és una cosa que ara ja hem adoptat més de forma conscient i que té més ganes d'implantar-se i que formi part del currículum escolar. Llavors sí que és cert, ara com a dades no podem, però sí que és cert que bueno, s'està implantant i esperem d'aquí a uns anys poder valorar-ho i quina és la seva efectivitat.

Però hi ha una certesa que funciona, que ha de ser així.

En principi si, les experiències que s'han fet han sigut molt positives. A nosaltres, de fet, sempre hem tingut resposta que necessitàvem més, que les propostes veiem que es feien a escala curta, que la gent necessitava aprofundir més en aquest sistema, amb el qual pensem que és en part positiu i aporta molts beneficis.

Com associació feminista coneixeu el concepte de Feminisme Interseccional Anticapitalista?

Sí, clar. Nosaltres primer treballem tant a transversal com a interseccional per saber tots els privilegis, conèixer totes aquelles persones que no els tenen i que per les seves circumstàncies reben diferents estigmes, doncs bueno, és per el que treballem, no ens basem en un feminisme hegemònic occidentalitzat. I anticapitalista sobretot perquè el capitalisme va lligat, és com l'element econòmic de la societat patriarcal, el qual no lliga amb el que nosaltres venim a desconstruir.

Pots aprofundir una mica allò de transversal i interseccional?

Bé, transversal consisteix en el fet que es basi en totes les àrees de la vida, ja sigui educació, sigui salut, sigui econòmic, etc. Des de la coeducació es treballa a l'educació. Des de la salut es treballa perquè no hi hagi violència de gènere en la ciència. Des de l'economia es treballa perquè hi hagi una economia feminista i diferents bases que hi ha. Llavors, nosaltres el que fem és que de forma transversal i interseccional és que no hi hagi exclusió. Per exemple, jo per ser dona blanca tinc una opressió, però la dona negre segurament que sigui d'un país que no sigui occidental patirà d'altres opressions. També hem de tenir en compte que hi ha aquestes persones, no solo és el nostre cas.

Ara centrant-nos una mica en la celebració del desè aniversari que celebreu aquest any, teniu programada una conferència sobre feminismes i masculinitats. Quin és el principal objectiu de tractar aquest tema?

El principal objectiu sí que és d'anar més enllà. D'obrir, no m'agrada la paraula obrir exactament, però es tracta d'anar més enllà i que impliqui tota una societat. No és només cosa de dones, com ens han dit, sí que ho va ser durant molt temps i ara ja hem de començar a obrir-ho i comença a implicar a tothom perquè els homes són l'altre 50% de la població, en el cas que parléssim de cinquantens per cents, el qual és impliquem o no tenim res a fer. Llavors, hem de qüestionar aquestes masculinitats o criticar-les. Per això creiem que és important començar a parlar d'aquestes masculinitats.

Així com incorporar els homes a la lluita, no?

No sé si tant com incorporar als homes a la lluita, és un debat que això està dintre del moviment. Però sí que almenys ells es puguin qüestionar el privilegi que tenen i que siguin conscients que el tenen, que n'hi ha molts que no ho són. I dels altres que no tenim les altres persones. Llavors, a partir d'aquí qüestionar també com s'ha construït aquesta masculinitat que ens diu el patriarcat hegemònic.

D'aquesta manera penseu que la lluita per aquesta igualtat de gènere és una qüestió tant de dones com d'homes?

Si parlem de masclismes parlem d'un tema que ens travessa a totes i a tots. No podem dir que no hi ha dones que no són masclistes perquè òbviament sí que hi haurà. Llavors pensem que és una cosa que si ha d'implicar a tothom, no? Tant als homes com les dones perquè hi haurà dones masclistes també. Llavors. S'ha d'intentar que aquestes dones també siguin conscients d'aquesta opressió que pateixen, si no ho són, i per què la pateixen, cosa que jo crec que a totes les feministes ens ha passat, perquè tu comences i no ets feminista perquè t'impregna aquesta societat, t'impregna el patriarcat. És a mesura que tu vas coneixent i a mesura que tu vas ficant nom a aquestes opressions, que pots considerar-te feminista. És això, que aquestes dones també es puguin sumar i ser conscients d'aquesta visió.

De quina manera han de donar suport els homes en aquesta lluita?

Bé, n'hi ha moltes formes de donar suport. Com et comentava abans, en qüestionar-se la masculinitat, a través de fer grups, de fer associacions que només treballen amb homes, a Barcelona hi ha homes igualitaris que fan grups, qüestionen i ho treballen, primer això. Després, acompanyar també a les dones al moviment, no ocupant l'espai ni sent els protagonistes, sinó fent aquestes tasques de suport i de corresponsabilitat en el que fa amb això. I amb el que fa a la violència, trencar el silenci i la complicitat. Les bromes, tot el que tema que si saps que un amic o conegut està tractant malament a la seva parella, també poder-li dir, no? Vull dir, si no trenquem aquest silenci i aquesta complicitat que tenen els homes entre ells que els hi fa que elevin a més aquesta opressió, nosaltres no podrem avançar tampoc. Per això parlem de trencar aquesta masculinitat.

Els futurs projectes o plans que tingui LIKA?

En tenim molts. La veritat és que per sort, tenim molts i estem molt contentes. Des de fa uns tres anys, ha crescut moltíssim la nostra demanda i els nostres projectes, cosa que ens alegra moltíssim, perquè vol dir que la societat està començant a fer aquest canvi i a voler tenir aquest xip impregnat a les diferents esferes de la seva vida. Llavors el que estem fent és més projectes a futur, treballem amb la coordinadora d'ONGs, amb la qual hem fet diferents projectes, amb perspectiva de gènere i drets humans. També, treballem amb patis, estem trencant tot el que hi ha de desigualtat de gènere als patis escolar. Ara estem fent un d'aquests projectes amb una escola de la província, de la comarca del Segrià, en concret, en Corbins, perquè totes les nenes i els nens d'altres diversitats es sentin inclosos. I també hem treballat amb menors que vénen d'altres països que no venen acompanyats, també a fer una mica d'intervenció perquè coneguin una mica quina és la situació i quines són les seves demandes també, com a persona socialment implicada.

A Lleida ciutat hi ha algun grup d'homes lluitant per la igualtat de gènere?

Jo havia sentit alguna proposta en un territori a prop de Lleida però no sé si al final s'ha portat a terme. Aquí a Lleida, que jo sàpiga, de moment no n'hi ha. Pot ser que hi hagi, però que a nosaltres n'hagin demanat col·laboració o que hagin vingut a presentar-se i a mostrar els seus projectes, de manera oficial, no.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next