Fer del dret al lleure una realitat durant les vacances d'estiu
Quan s'acaba el curs escolar, milers d'infants omplen casals, colònies i activitats d'estiu. Per a moltes famílies són una opció de conciliació, però també un espai de socialització, aprenentatge i diversió. Per als infants amb necessitats específiques de suport educatiu, però, accedir a aquestes activitats continua sent, en molts casos, un repte. La manca de recursos, de personal de suport o d'adaptacions adequades fa que la inclusió no sempre estigui garantida. Tot i això, arreu del territori hi ha entitats, associacions i equips educatius que treballen perquè cap infant en quedi exclòs.
Els casals inclusius neixen amb la voluntat que tots els infants comparteixin els mateixos espais de lleure, evitant la segregació i adaptant les activitats perquè cadascú hi pugui participar segons les seves capacitats. L'objectiu no és crear activitats paral·leles, sinó garantir que les existents siguin accessibles, amb els suports necessaris. Aquesta necessitat és cada vegada més present també per l'augment dels diagnòstics de trastorn de l'espectre autista (TEA). Segons dades recollides a Catalunya l'any 2019, la prevalença era d'aproximadament un cas per cada 81 naixements. Els especialistes assenyalen que aquest increment s'explica, en gran part, per una millor detecció, una major sensibilització i l'ampliació dels criteris diagnòstics, que permeten identificar casos que abans podien passar desapercebuts.
Adaptar els casals a cada realitat
Segons educadors i professionals del lleure, la inclusió beneficia tot el grup. Els infants aprenen a conviure amb la diversitat des de petits, desenvolupen empatia, respecte i habilitats socials, mentre que els participants amb discapacitat poden establir vincles, reforçar l'autonomia i sentir-se part de la comunitat.
Perquè un casal sigui realment inclusiu cal molt més que bona voluntat. Els equips necessiten formació específica, ràtios adequades de monitors, professionals de suport quan cal, materials adaptats i una planificació flexible que permeti respondre a les necessitats de cada infant. Les adaptacions poden ser molt diverses, des de pictogrames per facilitar la comunicació, espais tranquils per regular estímuls sensorials, activitats amb diferents nivells de participació o suports físics per a infants amb mobilitat reduïda.
El paper de les entitats
A Lleida, l'associació TEA Ponent, amb seu al carrer Ballester, treballa perquè els infants i joves amb trastorn de l'espectre autista disposin d'espais de socialització i lleure adaptats. Tot i que no organitza un casal propi d'estiu, impulsa activitats de lleure durant el curs i els mesos d'estiu, col·labora amb altres entitats del sector i participa en les taules de treball de l'Ajuntament de Lleida per assessorar sobre inclusió.
L'entitat va néixer l'any 2009 per iniciativa d'un grup de famílies amb fills amb trastorn de l'espectre autista d'alt funcionament, aleshores conegut com a síndrome d'Asperger. El 2023, arran d'una formació impulsada per l'AFFAC, un nombrós grup de famílies es va incorporar a l'associació. Aquest creixement va propiciar un canvi de nom, consensuat pels socis, que va donar lloc a TEA Ponent.
Actualment, TEA Ponent ja supera les 100 famílies sòcies i les acompanya a través de grups de suport i considera el lleure un dels seus principals eixos d'actuació. Les activitats compten amb l'acompanyament de tres tècniques especialitzades i s'organitzen en tres grups d'edat: infantil, adolescents d'entre 11 i 16 anys i joves d’entre 17 i 25 anys.
"La socialització és una part molt important per als nostres infants i joves, i el lleure és una de les millors eines per treballar-la", explica la secretària de TEA Ponent, Myriam Gou.
Administracions i lleure inclusiu
També des de les administracions locals es treballa perquè l'accés al lleure sigui universal. A Mollerussa, aquest estiu l'Ajuntament garanteix la cobertura de tots els infants i joves a través de l'oferta de casals d'estiu amb la col·laboració de Quàlia. La regidora d'Acció Social, Anna Carné, explica que el consistori treballa sota el lema "cap infant sense lleure a l'estiu", amb l'objectiu que cap família quedi exclosa d'aquest servei. "Són unes ofertes molt representatives de la ciutat que volen donar continuïtat als aprenentatges que es fan durant l'hivern, però amb un format fresc. A més, cobreixen una necessitat real de les famílies, facilitant la conciliació laboral", assenyala. Carné remarca que els casals formen part de la identitat educativa i social del municipi: "No pensem en Mollerussa sense els casals d'estiu, sense aquesta oferta lúdica estival". Enguany, el programa municipal compta amb 700 inscripcions al llarg de nou setmanes, una xifra que evidencia l'arrelament i la demanda d'aquestes activitats.
“No volem cap infant sense casal”
El compromís amb el lleure inclusiu també forma part del dia a dia de Quàlia, una cooperativa d'iniciativa social que treballa a l'Urgell, la Segarra, el Segrià, el Pla d'Urgell, l'Anoia, la Noguera, la Conca de Barberà i el Pallars Sobirà. L'entitat vetlla perquè tots els infants puguin participar en les activitats d'estiu, independentment de les seves necessitats. "Des de Quàlia treballem per millorar la vida de les persones a través del lleure, l'educació, l'acompanyament i l'alimentació", explica la gestora de la part educativa i pedagògica de l'entitat, Montse Bosch. Segons destaca, la inclusió és un dels pilars del projecte: "Treballem molt la inclusió; no volem cap infant sense casal". Per aquest motiu, quan un infant té necessitats específiques de suport, l'entitat li assigna un vetllador que l'acompanya durant tota la jornada per garantir que pugui gaudir d'un lleure de qualitat en igualtat de condicions amb la resta del grup. Bosch subratlla que aquest compromís amb el lleure inclusiu forma part de l'essència de Quàlia i que l'entitat hi treballa des de la seva creació.
La coordinació amb les famílies també és clau. “Abans de començar el casal, és habitual mantenir entrevistes per conèixer els hàbits, les necessitats mèdiques, les estratègies de comunicació i els interessos dels participants. Aquesta informació permet preparar activitats més segures i personalitzades”, explica la Directora de l'àmbit casals i projectes educatius de l’entitat, Laia Tubella.
El compromís amb el lleure inclusiu també es reflecteix en les xifres. Aquest estiu, l’entitat compta amb el suport de 31 vetlladors i vetlladores, fet que permet atendre 48 infants amb necessitats específiques de suport. Aquest reforç de l'equip ha estat possible, en part, gràcies al suport econòmic de la Diputació de Lleida, que ha permès a Quàlia incorporar 12 vetlladors i vetlladores més. "Tot i aquestes aportacions, aproximadament el 50% del cost dels suports s'assumeix amb fons propis de la cooperativa", assegura Tubella.
Tot i apostar per un model de casals inclusius, Quàlia també organitza tres casals específics per a infants amb necessitats especials, a Tàrrega, Balaguer i Igualada, on atenen 69 infants amb el suport de 36 monitors i monitores. Aquests espais donen resposta a situacions que requereixen una atenció més especialitzada, ampliant així l'oferta de lleure adaptat de la cooperativa.
Les famílies reclamen més recursos
Malgrat els avenços dels darrers anys, moltes famílies denuncien dificultats per trobar places adaptades. En alguns municipis, la demanda supera l'oferta disponible, mentre que en d'altres la manca de monitors de suport limita la participació dels infants amb necessitats especials.
Des de TEA Ponent recorden que les necessitats d'acompanyament no es limiten a l'horari escolar. "Quan els infants surten de l'escola arriben les activitats extraescolars i el lleure, i moltes vegades també necessiten un suport extra. Cada vegada hi ha més sensibilització i tant les escoles com les entitats estan fent una feina important per arribar a aquests espais", assenyala Gou.
La secretària de l'entitat també posa l'accent en la necessitat d'acompanyar les famílies després del diagnòstic. "Quan arriba un diagnòstic com aquest hi ha molts tràmits i moltes preguntes. Les famílies necessiten orientació i suport. Fins i tot situacions quotidianes, com anar a la perruqueria, poden requerir acompanyament. L'associació està fent molta feina per donar aquesta informació i aquest suport", afirma.
La disponibilitat de professionals especialitzats és un altre dels principals reptes. El sector del lleure educatiu fa anys que denuncia dificultats per captar i retenir monitors amb formació específica en discapacitat, trastorns del desenvolupament o salut mental infantil.
Quan el lleure també depèn de la butxaca
A aquestes dificultats s'hi afegeix el cost econòmic de les activitats d'estiu. Per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat, assumir el preu d'un casal o unes colònies durant diverses setmanes és inassumible, especialment quan coincideix amb altres despeses pròpies de l'estiu i la manca del menjador escolar. Tot i l'existència de beques i ajuts municipals, les entitats socials alerten que no sempre arriben a totes les famílies que ho necessiten, fet que pot limitar el dret al lleure dels infants.
Segons l’Aliança Educació 360, que impulsa l'accés universal al lleure, al voltant de 6 de cada 10 infants de famílies amb menys recursos continuen sense participar en activitats educatives d'estiu perquè el cost econòmic n'impedeix l'accés, una situació que evidencia que el dret al lleure encara depèn massa sovint de la situació econòmica de les famílies.









