Ferran Perdrix: Talent al servei de Lleida

LLEIDACOM / Sònia Cascón
11-10-2019
  • Ferran Perdrix: Talent al servei de Lleida

Són les onze del matí i ja porto dos cafès, crec que mentre espero em faré un tallat descafeïnat. Quina alegria!!! Tot sigui per controlar la tensió i els nervis. Entra per la  porta de la cafeteria i em sobta veure’l vestit així: amb americana i jersei de vestir. Jo estic més acostumada a veure’l amb un davantal, texans, una panyoleta i remenant una cassola, una cassola de caragols, es clar.

I es que aquesta setmana li vull dedicar el meu ‘Talent Lleidatà’, al Ferran Perdrix, President de la Fecoll, de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol.

El Ferran es defineix com una persona molt activa, ‘fins al punt que trobo el descans fent un altra cosa. Hi ha gent que necessita descansar fent no res i jo descanso de una feina, fent un altra feina.

El Ferran fa molts anys que es dedica a dos feines professionalment, i a les dos es dedica en cos i ànima, ‘una és la que m’ocupa més temps i la principal que és ser Director de Sistemes del Grup Segre i l’altra ser professor de la Universitat de Lleida’.

M’explica que al Grup Segre va entrar amb un contracte de mitja jornada quan era universitari i poder complementar així els seus estudis amb una feina, ‘i al cap d’uns anys vaig acabar sent el que sóc ara des de ja fa 12 anys, el Director de Sistemes del Grup Segre’.

Em reconeix d’altra banda que sempre ha estat vinculat a la UdL on va estudiar Enginyeria Tècnica, ‘vaig marxar a Barcelona a complementar estudis i amb un any i mig vaig aconseguir el títol d’Enginyer Superior i vaig tornar a Lleida on sóc Professor associat d’Informàtica i faig classes a Agrònoms, a Comunicació Audiovisual, a Dret i Economia... Es que la Informàtica és una assignatura que entra a moltes carreres’.

Em parla molt il·lusionat de les classes que dóna als majors de 55 anys, les classes Sènior, ‘una cosa es donar classe a un noi que es vol treure una carrera i un altre a una persona gran que et ve a classe per gust, perquè vol aprendre. No vol dir que de les altres no surtis content però aquestes són molt agraïdes’.

Quan el Ferran m’explicava que portava 18 anys donant classes a la UdL i des que era universitari treballant al Segre, a mi no em sortien els comptes. ‘Quants anys tens?’, li pregunto encuriosida, i la resposta encara em deixa més al·lucinada: 43. No vaig poder res més que dir-li amb tot el respecte del món ‘ i amb 43 anys ja has fet tot això?’I em contesta contundent: ‘Sí!. Se’m dóna bé estudiar. Era dels que treia matrícula d’honor a les carreres i coses d’aquestes, em diu una mica avergonyit, però saps que passa Sònia? Que després la vida és un altra història. Una cosa es que siguis molt bo a nivell intel·lectual i un altra cosa es saber-ho plasmar en una feina.

Hem parlat de dos eixos centrals a la vida del Ferran Perdrix: el Grup Segre i la UdL i ens quedava un tercer, potser el més mediàtic de tots: la seva vessant com a President de la Fecoll: ‘Jo visc l’Aplec des de que tinc 7 anys, mira si en fa d’anys, era amic del Xavi Pérez l’anterior President i ja va uns 10 any em va dir que volia que entrés de Vice President a la seva junta’.

Quan va substituir ara fa dos anys al Xavi com a President de la Fecoll ho va fer amb molta responsabilitat però sense pors, ‘m’ho va posar molt fàcil. El Xavi tenia molt clar que volia plegar i portava molt temps alliçonant a la gent per fer d’una manera correcta la transició i la veritat, és que ha sigut molt més plàcid del que ens pensàvem. Perquè el que sí que és cert es que no és el mateix anar de segon o tercer que posar-te davant del carro’.

El Ferran em parla de la Fecoll com a institució molt emblemàtica de Lleida, però m’explica que interiorment té les seves complexitats, 'perquè al final són tots voluntaris, i als voluntaris se’ls ha de tractar bé, i pensa que  tots tenen les seves feines fora i costa que tinguis gent que s’esforcin, que ajudin, però he tingut molta sort perquè la gent a respost molt i molt bé’.

El que sí que té molt clar el Ferran com a President de la Fecoll és que vol aconseguir que l’Aplec sigui una festa familiar, ‘ja fa anys que estem treballant contra la idea inicial que havia a Lleida de que l’Aplec era un ‘botellón subvencionat' i per trencar amb aquesta imatge i posar en valor els atributs i excel·lències que té l’Aplec, hem de vendre a fora l’esperit de la festa i una de les grans virtuts que té la nostra festa és que ajuntem fins a tres generacions en una mateixa taula, perquè a l’Aplec hi va tothom i hi cap tothom, i això és molt gran’.

El Ferran té dos fills, un nen i una nena de 8 i 5 anys i quan li pregunto quin és l’Aplec que vol deixar el Ferran a aquests nens, ell ho té clar: ‘m’agradaria deixar-los un Aplec que mantingués l’esperit del que va sorgir, ser un Aplec de convivència, i on no és important la colla d’on ets, sinó que la teva colla és una colla més d’aquest Aplec’.

M’agrada molt la metàfora que em deixa anar el Ferran quan parla de la infraestructura en tres dies per fer l’Aplec, ‘en tres dies muntem una mini ciutat, amb totes les seves infraestructures: aigua, llum, un hospital de campanya amb un quiròfan i tot... menjar, beguda... la logística que muntem i els proveïdors que necessitem perquè tot estigui preparat el divendres, hi ha gent que encara no és conscient, tot això és brutal, és una animalada. I es que movem 13.000 persones, que no és poca cosa... I si em fessin tots cas, ja seria la pera!!!, i el Ferran se’m posa a riure.

Com a President de la Fecoll, el Ferran té molt clar que al centre de tot està Lleida i s’ha de fer territori, utilitzar l’Aplec per promocionar la nostra ciutat, ‘per vendre Lleida, que la gent sàpiga que la nostra és una ciutat d’interior i que costa moltíssim arrossegar a la gent, i amb l’Aplec com a excusa tot el que fem es per vendre Lleida per ficar-la al mapa’.

El dia que comença l’Aplec, el Ferran em reconeix que està nerviós i quan entra al recinte dels Camps Elisis sempre pensa ‘Que tot surti bé!!!’. Per ell l’Aplec són dies de tensió, d’intentar estar pendent de tot perquè no falli res. Pensa que al final recau sobre tu el benestar de 13.000 collistes repartits en les seves colles i 200.000 visitants que ens venen en tres dies... T’he de dir que gairebé gaudeixo més quan ha acabat que durant els dies de la festa’.

Sí una cosa m’ha quedat clar durant aquesta estona de conversa, és que el Ferran Perdrix és un apassionat de la ciutat de Lleida i que potser de manera inconscient, ha posat el seu talent a disposició de la nostra ciutat: D’una banda treballant al Diari Segre, un dels diaris  més importants de Lleida, també donant classes d’Informàtica i donant part del seu talent a la docència mitjançant la Universitat de Lleida i des d'una altra vessant en aquests moments amb l’Aplec, sent President de la Festa més important que ara per ara té Lleida.

Pel Ferran, la felicitat és una mica relativa i em reconeix que, ‘amb el que tinc i he aconseguit soc molt feliç, que ho podria ser més? Segurament, però soc bastant adaptable amb el que em trobo’. No sap com es veurà de gran, ‘no m’ho imagino la veritat, perquè això de descansar no em va, alguna m’hauré d’inventar per no estar quiet’.

Jo no sé com serà de gran el Ferran Perdrix, però de ben segur que durant tres dies a l’any continuarà portant un davantal, una panyoleta i remenant una cassola de caragols. Qui sap si llavors serà ell qui rebi les classes Sènior d’Informàtica que impartia de jove i llavors, de ben segur que podrà llegir amb més tranquil·litat el seu estimat Diari Segre...

Però el que tinc clar, és que continuarà sent aquesta persona amable, propera i sensible que m’ha sorprès gratament i que no coneixia, i el que també tinc clar es tot i que passin molts anys, quan escolti la paraula ‘Aplec’ i ‘caragols’ de ben segur li vindrà un somriure als llavis com el que m’ha regalat durant tota aquesta estona.

Moltes gràcies, Ferran!!!

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next