Ja sigui per fervor religiós o tradició, milers de lleidatans van ser de nou fidels al Diumenge de Rams, que dóna inici a la Setmana Santa amb la processó dels Dolors a la capital del Segrià. La Reial i Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Lleida és l’organitzadora de la desfilada religiosa que recorre solemnement els carrers de la ciutat. Unes mil persones, tant adults com nens, van participar en la processó amb estendards, penitents, tambors i bandes i dotze passos, entre els quals el de la Somereta, van sortir puntualment a les 19.30 hores, liderada per l’esquadra dels Armats dels Dolors, des del carrer Cavallers, passant per les avinguda de Blondel i Catalunya i els carrers Lluís Companys, Unió, Templers, Acadèmia, República del Paraguai, Alcalde Costa, Sant Antoni i carrer Major, per tornar de nou a l’Oratori pel carrer Cavallers, on va finalitzar dos hores més tard que sortís l’últim pas, amb la Verge, amb el cant de la Salve Regina.
La processó està protagonitzada pels passos o els misteris que subratllen els dolors que va tenir Maria al conèixer el destí del seu fill, i especialment, el de la Dolorosa, una imatge o talla de la Verge que plora en solitud. El bisbe, Salvador Giménez, i diverses autoritats van participar a la cua de la processó, darrere de la Verge. “Cada any els lleidatans esperen la representació de la passió i mort de Jesucrist a la processó”, va assenyalar ahir l’arrenglerador general de la processó, Ramon Cavero, que va anunciar que la majoria dels passos s’exposaran a l’església de Sant Andreu, al carrer Cavallers, que va tancar el passat mes de juliol per la pèrdua de fidels.
“La parròquia serà el dipòsit dels passos i té el punt fort que està just al centre de la ciutat, per la qual cosa totes les persones que vulguin podran veure’ls exposats permanentment”, va explicar i va dir que els traslladaran després de la Setmana Santa. Entre aquests, hi haurà la presentació del nen al temple, la fugida a Egipte, el Sant Sopar, l’oració a l’hort, el crucifix i la pietat.
La processó data del 1753 i l’any passat la Congregació dels Dolors va complir 300 anys
Altres passos, com La Somereta o el Natzarè, seguiran a Pardinyes i la Mariola, respectivament. Però no tot els que seguien la processó eren fidels ja que l’operatiu de seguretat va detectar un home que mirava entre les bosses de les dones. Agents de la Urbana el van identificar i el van trobar amb objectes robats que portava a sobre, que corresponien a un robatori amb violència i intimidació de la matinada anterior a Barcelona, per la qual cosa va ser detingut.
D’altra banda, a Alfarràs també es va celebrar la processó vivent dels Dolors i la de Rams, a Ponts.
Tradicional processó de la Somereta i benedicció de palmes
El bisbe, Salvador Giménez, va beneir ahir al matí les palmes dels lleidatans i després es va dur a terme a Pardinyes la tradicional processó de la Somereta. El pas es caracteritza perquè la porten sobre les espatlles els germans confrares. La Somereta va ser obra de l’escultor Joan Dalmau però va ser destruïda a la Guerra Civil. El lleidatà Jaume Gort la va reconstruir el 1952.
