Fira de l’Oli s'uneix al front d'oposició del projecte de Nova Tracjusa de Juneda
Un col·lectiu d'alcaldes de les comarques de les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera i el Segrià mostren la seva oposició al projecte de gasificació de residus urbans previst d’executar a Juneda, a la fira de l'Oli de les Borges Blanques
Amb el lema "En defensa de la salut i la terra" un col·lectiu d'alcaldes lleidatans es reunien aquest dissabte, en el marc de la fira de l'Oli Verge Extra de Catalunya que se celebra a les Borges Blanques. L'objectiu de la trobada era mostra el malestar i l'oposició al projecte de Nova Tracjusa a Juneda.
A l’acte hi van assistir alcaldes i regidors dels municipis adherits a aquesta campanya institucional, que inicialment són les Borges Blanques, Arbeca, La Floresta, els Omellons, l’Espluga Calba, Fulleda, Tarrés, Vinaixa, Cervià de les Garrigues, l’Albagés, el Cogul, el Soleràs, els Torms, Bellpuig, Vilanova de Bellpuig, Palau d’Anglesola, Torregrossa, Bell-lloc, Tornabous, Bellcaire d’Urgell, Torrelameu, Alcanó, Torres de Segre, Torrebesses i Ivars d’Urgell.
L’alcalde d’Arbeca, Sergi Pelegrí, en nom de tots els alcaldes signants, ha estat l’encarregat de resumir les argumentacions en contra de la planta de Tracjusa,
Un projecte que ens amenaça, que posa en risc la qualitat de vida de les nostres comarques i el despropòsit més gran procedent d’uns interessos particulars.
La presentació de Pelegrí va servir per explicar que les emissions contaminants (dioxines, furans i metalls pesants) del projecte Nova Tracjusa afectarà un radi de trenta quilòmetres i ha avisat que té oberta la porta a incrementar el tractament de 45.000 a 400.000 tones de residus, dels quals el 75% seran d’origen urbà, majoritàriament aportats pel Grup Griñó.
Sobre aquest grup empresarial, Pelegrí ha aprofitat per recordar les recents notícies policials i judicials que pesen sobre ell per uns possibles delictes en el tràfic de residus urbans.
“GAP Cooperita prioritza els seus interessos per sobre de la salut de la gent i compra la comarca a cop de talonari per tal de tenir la població silenciada”, ha sentenciat l’alcalde d’Arbeca.
La Fira de l’Oli és un aparador que vol esdevenir un referent del sector de l’oli, però què passa si això passa en una terra contaminada amb dioxines i furans, qui voldrà el nostre oli?”, s’ha preguntat Pelegrí.
L’enginyer forestal David Caselles va exposar les raons tècniques que avalen l’acord dels alcaldes. Caselles, que és expert en qualitat alimentària i tècnic ambiental i en gestió de residus, ha advertit que les condicions climàtiques d’inversió tèrmica de les Garrigues fa que la dispersió de contaminants sigui lenta.
Els contaminants no es dispersen quan en les capes altes tenim temperatures més altes”, ha conclòs Caselles en referència a aquesta inversió tèrmica.
Caselles s’ha referit a les partícules que provenen de fertilitzants i emissions industrials, que en determinants períodes presenten a Ponent nivells superiors als recomanats. “La baixa capacitat atmosfèrica de les Garrigues fa que sistemàticament se superin els nombres permesos”, ha conclòs. Es tracta de micropartícules que poden afectar seriosament la salut de les persones que les respiren, perquè penetra dins els alvèols i poden transformar-se en agents cancerosos.
Segons els càlculs de Caselles, una hora en funcionament de la gasificadora emetrà la mateixa quantitat de dioxines que ho fa la producció de 1.300 quilos d’oli. La planta té previst emetre contaminants durant un màxim de 8.000 hores cada any.
Pel que fa a la gestió residus, Caselles ha indicat que la seva recollida a la comarca es troba en unes xifres d’unes 7.000 tones anuals, que corresponen a poc més d’un quilo per habitant i any.
La recollida porta a porta suposarà, segons Caselles, la reducció dels residus no reciclats, una realitat que es trobarà confrontada amb el model de tractament de residus que planteja Tracjusa. A partir de l’autorització ambiental, Nova Tracjusa preveu gasificar fins a 45.000 tones anuals de residus combustibles derivats del rebuig (CDR).
La digestió anaeròbica per tractar els purins ja funciona”, adverteix Caselles, “la incorporació ara de la gasificació de residus urbans està fonamentada sols en una raó purament econòmica.
L’alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran, ha conclòs l’acte recordant que la relació actual centre-perifèria és una de les variables que determinen la comarca i la seva activitat agrària. “Comença a ser hora d’assenyalar la naturalesa estructural del que vivim”, ha dit Farran en clara referència a la gestió dels residus (de purins i de residus urbans). “Estem posant sobre la taula una planta que soluciona només el model productiu del centre”, ha lamentat.
Farran ha exposat que entre les propostes unitàries de les alcaldies signants destaca la de convocar consultes populars simultànies a tots els municipis adherits abans que finalitzi el mes de març. Es tracta de ressituar, segons Farran, el paper dels ciutadans de Ponent, “que hem de passar de ser objectes de consum a convertir-nos en subjectes polítics”.
L’alcaldessa de Cervià de les Garrigues, Mercè Rubió, ha estat l’encarregada de llegir el manifest unitari que han sotaescrit totes les alcaldies i que teniu adjunt en aquest missatge.