Francesc Abella: "Ens està sent efectiva l’enorme inversió en material bèl·lic davant un minúscul virus?"

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
30-04-2020
Actualitzat: 03-05-2020 10:14
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Francesc Abella: "Ens està sent efectiva l’enorme inversió en material bèl·lic davant un minúscul virus?"
  • Cóm estàs passant el confinament?

Tancat a casa amb la meva família. La meva tasca a l’hospital és bàsicament assistencial. Ara mateix, com que no podem estar cara a cara amb els pacients ho hem substituït pel telèfon. No és el mateix, però com que ja tenim una estreta relació amb les persones no es tant “traumàtic” i ens permet continuar la feina feta abans.

Per les tardes avanço feina endarrerida. Ja em falta poc per estar al dia de tot, aquest és un avantatge!

També tinc temps per fer allò que no em permetia la manca de temps: llegir. Entre tots, a casa, hem creat un nou espai que havíem oblidat: els jocs en família. En un dia m’he comprat el carrer Balmes i l’estació de Sants!

  • Què fas i què recomanes per sentir-se millor?

Efectivament, la situació actual ens ha descol·locat a tots. Ningú es podia imaginar que amb els actuals avenços ens toqués viure una situació com aquesta. Les persones tenim una enorme capacitat d’adaptació a les noves situacions i d’afrontar les dificultats. Les respostes acostumen a ser les adequades i, sobre tot, les que cadascun de nosaltres aplica davant una concreta situació. En el fons, també és un tema d’actitud (l’actitud ja es porta des de casa!). Relativitzar les situacions ajuda. L’humor també és una bona eina que ho facilita.

A nivell més pràctic: seguir uns horaris, tenir les mans i el cap ocupats. No pensar que estem gaudint d’uns forçades vacances, no anar per casa amb pijama, no abusar de la TV ni de les notícies y ser estricte amb les normes, pautes o horaris establerts. Una altra manera en que ocupo el temps en ser solidari amb les persones de l’àmbit mèdic que pateixen.

  • Què et preocupa més?

No saber el final crea incertesa i això és un pas previ pel neguit, la preocupació i, en alguns casos, l’ansietat. El que més em preocupa és la salut dels que m’envolten, especialment de la família amb edat.

  • Què n’estàs aprenent?

Molt. En aquesta actitud positiva cal entendre la situació com una oportunitat. Ben segur les coses ja no seran d’igual manera. Des dels hàbits de neteja, al coneixement més mèdic i científic de la salut fins a aspectes més socials: ens està sent efectiva l’enorme inversió en material bèl·lic davant un minúscul virus? Disposar d’avions de combat de darrera generació és més efectiu que una simple mascareta de 80 cèntims? Les paradoxes que aquesta situació generarà en la gent ben segur ajudaran a nou ordre i concepció del món.

  • Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

La llista és llarga, però sense cap mena de dubte el primer que faré és tocar els amics. Les actuals distàncies curtes son massa llargues.

Comparteix

També t'interessarà