Aquest dilluns va tenir lloc una reunió entre presidents i representants de les comarques de la província de Lleida, Osca i Saragossa a la sala de reunions de la Comarca del Baix/Baix Cinca, per parlar sobre les mesures a prendre per fer front a les grans pèrdues que les gelades de la setmana passada van provocar a explotacions agrícoles.
S’han reunit el president de la Comarca del Baix/Baix Cinca, Marco Ibarz, la vicepresidenta de la Comarca del Baix/Baix Cinca, Débora Bravo, el president de la Comarca del Cinca Mitjà, José Ángel Solans, el president de la Comarca de la Llitera, Josep Antón Chauvell, Maria Pilar Mustieles, alcaldessa de Casp i diputada a la Diputació Provincial de Saragossa, el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafael Panadés, el vicepresident del Consell Comarcal de les Garrigues, Olegari Alberich, l’alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé, i l’alcalde d’Almudafar, Óscar Moret.
En el transcurs de la reunió s’ha posat de manifest la gran afectació a les plantacions agrícoles a causa de les darreres gelades que van tenir lloc els dies 2, 3, 4 i 5 d’abril, que han causat pèrdues que deriven des del 80% al 100% en cultius com el préssec, la nectarina, l’albercoc, l’ametller, i en menor quantitat, la noguera, la pomera i la perera.
Aquests danys ocasionats a la producció de la fruita arrosseguen darrere seu una problemàtica molt més àmplia, ja que d’aquestes explotacions agràries subsisteixen altres empreses auxiliars, com poden ser fabricants de caixes, embalatges o productes fitosanitaris, entre d’altres, que depenen de la campanya fructícola per subsistir. Els assistents a la reunió han mostrat la seva preocupació per l’afectació directa que aquesta problemàtica té sobre la població, i sobre la despoblació en concret, ja que sense una economia forta que doni suport al sector de la fruita en moments durs, serà difícil retenir els habitants de les petites zones rurals.
S’ha recordat, alhora, que aquest és el segon any consecutiu que es produeix aquest fenomen, ja que el 2021 també hi va haver una gran gelada que va afectar agricultors de territoris aragonesos i catalans de la mateixa manera. És per això que, davant d’aquesta tessitura comuna, des dels territoris afectats s’ha decidit arribar a la Generalitat de Catalunya i al Govern d’Aragó, respectivament, per conscienciar sobre la realitat del territori.
Així mateix s’ha posat de manifest la manca d’unes assegurances agràries realistes i adaptades a les explotacions, que són poc atractives per als agricultors i que no incentiven que aquestes siguin contractades.
En el transcurs de la trobada s’ha debatut sobre la impossibilitat de sol·licitar més crèdits per part dels agricultors, que entenen que ja estan ofegats amb els ja existents. Des de les entitats representades, calculen que hi pot haver unes pèrdues de més de 400 milions d’euros vinculades a la fruita dolça a la província de Lleida i unes pèrdues de 300 milions d’euros vinculades a fruiters i ametllers a Aragó.
Per les dues parts, tant la catalana com l’aragonesa, han acordat un intercanvi d’informació dels informes i els estudis de les afectacions, tant els d’aquest 2022 com els del 2021, per redactar un acord comú beneficiós per al territori, ja que s’entén que, en aquest aspecte, les fronteres no existeixen. Han acordat portar-lo de forma unànime i conjunta al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi ambient i al Departament d’Economia, Planificació i Ocupació del Govern d’Aragó i al Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural i la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, respectivament.
En finalitzar la reunió s’han acordat els punts següents:
- Possibilitat de realitzar ERTEs per mantenir els treballadors.
- Sol·licitud d’ajuts directes.
- Millores a les assegurances.
- Revisió del 30% de la franquícia de l’assegurança.
- Reivindicacions sobre PAC, perquè no sigui discriminada en aquest tipus d’ajuda.
En acabar la reunió, tots s’han mostrat satisfets per la bona entesa entre totes les parts, ja que s’entén que sobre una problemàtica comuna, el més lògic és anar tots junts.
